Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

Lluch i Garriga, Joaquim

(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)

Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.

Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.

Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.

Fou protector del ordes religiosos.

Lara i Hernández, Josep Manuel

(El Pedroso, Andalusia, 31 desembre 1914 – Barcelona, 11 maig 2003)

Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l’Editorial Tartessos, germen de l’Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món.

El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català.

Fou el pare de Fernando i de Josep Manuel Lara i Bosch.

Lagar Arroyo, Celso

Deixa un comentari

(Ciudad Rodrigo, Castella, 4 febrer 1891 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1966)

Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París.

Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona.

Creà l’anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.

Hisäm III de Còrdova

4 Respostes

(Còrdova, Andalusia, 975 – Lleida, 1036)

Darrer califa d’al-Andalus (1029-31).

Deixà el govern en mans del seu primer ministre Häkam ibn Said, que amb les seves mesures econòmiques sembrà el descontentament entre les grans famílies.

Després de l’assassinat del primer ministre, Hisäm III fou destituït i es refugià a Lleida.

Amb l’abolició del califat començà l’era dels regnes de taifes.

Hinojosa i Lucena, Rafael

Deixa un comentari

(Cabra, Còrdova, Andalusia, 16 setembre 1939 – )

Escriptor. Ha estat vicepresident de la Joventut Obrera Catòlica a la diòcesi de Barcelona.

Ha publicat col·laboracions a “Serra d’Or”, “Juventud Obrera” i “Signo”. Fou secretari del premi Nova Terra.

Autor dels llibres Proceso de socialización en la empresa, Aprendices en la J.O.C., Tu y el servicio militar i Superación de la empresa capitalista.

Halen, Juan van

1 Resposta

(Cadis, Andalusia, 1788 – 1864)

Militar. Lluità contra els carlins a la segona guerra.

Fou nomenat capità general de Catalunya (1840), i pacificà la revolta de Barcelona contra Espartero (1841). En caure el govern d’aquest, s’exilià (1843).

L’any 1827 publicà unes Mémoires.

Hakam I de Còrdova, al-

2 Respostes

(Còrdova, Andalusia, 770 – 822)

Tercer emir de Còrdova (796-822). Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab.

Derrotà els francs a Tortosa (809), però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona (813).

Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 15 gener 1690 – Barcelona, 25 gener 1767)

Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l’exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell.

Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d’eliminar les barraques dels refugiats del barri de la Ribera; el 1755 hi inaugurà l’església de Sant Miquel del Port.

El 1766 les seves mesures per prevenir l’escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella.

Gras i Granollers, Josep

Deixa un comentari

(Agramunt, Urgell, 22 gener 1834 – Granada, Andalusia, 7 juliol 1918)

Eclesiàstic i publicista. Féu estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona.

El 1861 fou empresonat pels seus escrits de temàtica religiosa, molt polèmics.

Traslladat a Granada, hi fixà la seva residència. Allí es llicencià en teologia (1886) i obtingué una canongia al Sacromonte.

Fundà associacions piadoses i algun col·legi.

González García Meneses, Antonio

Deixa un comentari

(Cadis, Andalusia, segle XIX – ? , segle XIX)

Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de “La Federación”, prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del juny de 1870.

Posteriorment, participà en les insurreccions del juliol de 1873.