Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

González de Aguilar y Torres de Navarra, Luis

(Almeria, Andalusia, vers 1770 – Granada, Andalusia, 20 juliol 1832)

Militar. Lluità a Catalunya en la guerra del Francès.

Els resistents tarragonins el nomenaren capità general de Catalunya (1811). Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i el castell de Montjuïc i descuidà la defensa de Tarragona per anar a socórrer Figueres; quan hi retornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat.

El juliol de 1811 abandonà el Principat després de dissoldre l’exèrcit.

Empresonat per Ferran VII de Borbó (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada el 1820.

Gómez Rodríguez, Helios

(Sevilla, Andalusia, 27 maig 1905 – Barcelona, 19 setembre 1956)

Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de “Treball” i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l’octubre de 1930.

Col·laborà com a dibuixant a “L’Hora” i “La Rambla de Catalunya” i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes.

Expulsat de la Federació Comunista per l’agost de 1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a “Justícia SocialOctubre“.

Adoptà un expressionisme amb forta influència cubititzant, molt determinat per les limitacions imposades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà.

El 1948 exposà a Barcelona.

Giner de los Ríos, Hermenegildo

(Cadis, Andalusia, 14 octubre 1847 – Granada, Andalusia, 20 agost 1923)

Polític, professor i escriptor. Germà de Francisco, amb el qual col·laborà en la Institución Libre de Enseñanza.

Catedràtic als instituts de Burgos, Alacant i Barcelona. Desposseït de la seva càtedra (1875), fou rehabilitat (1881).

Adscrit al partit republicà, després de Solidaritat Catalana, passà al partit radical. Diputat a corts per Barcelona (1908, 1910 i 1914).

Com a conseller municipal de cultura de Barcelona, impulsà la infraestructura escolar (construcció d’escoles i renovació del material didàctic), les colònies, biblioteques i caixes d’estalvi escolars i per les campanyes entorn del laïcisme.

Escriví sobre pedagogia (Resumen de psicología, 1904; Preceptos pedagógicos para el profesorado de las escuelas libres, neutrales o laicas, 1913) i art (Filosofía y arte i Teoría del arte e historia de las bellas artes en la antigüedad).

Gatell i Folch, Joaquim

(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)

Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.

Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.

Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.

L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.

Va morir quan preparava un tercer viatge.

Garcia del Corral, Ildefons

(Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)

Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a “Gaceta de Cataluña” i “La Publicidad”.

S’uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní.

Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).

García del Cid Arias, Francisco

(Màlaga, Andalusia, 22 setembre 1897 – Barcelona, 21 octubre 1965)

Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’estat espanyol.

Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d’aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC.

El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP).

El primer vaixell oceanogràfic de l’IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

Galera i Monegal, Montserrat

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

Font, Rafael

(Catalunya, segle XV – Cadis, Andalusia, 1522)

Mercader. Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso Fernández de Lugo la conquesta de Tenerife en 1494-96, on estigué posteriorment fins al 1518 i on rebé bons repartiments de terres.

Fou regidor (1513) de nomenament reial i escrivà públic per oposició, tot i que alguns castellans s’hi oposaren tractant-lo d’estranger.

Fundà la capella de la Mare de Déu de Montserrat al convent de Sant Miquel. Aquesta capella seria coneguda per capilla de los catalanes.

Folch i Amich, Francesc de Paula

(Granada, Andalusia, 2 octubre 1799 – Barcelona, 9 desembre 1888)

Metge. Fill de Jaume Folch i Costa.

El 1832 viatjà per Europa formant part d’una comissió per a l’estudi del còlera.

En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d’aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà.

Ferrer i Fernández, Josep Antoni

(Granada, Andalusia, 1833 – Buenos Aires, Argentina, gener 1871)

Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l’antologia de Los trobadors moderns (1859).

Fou fundador i director del setmanari il·lustrat “El Cafè” (1860).

En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d’actualitat, com la guerra d’Àfrica, en obres com A l’Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi van, a l’Àfrica (1860), entre les més conegudes.