(Vallibona, Ports, 9 novembre 1843 – Granada, Andalusia, 9 desembre 1920)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona.
Secretari de cambra d’Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà.
El 1905 passà d’arquebisbe a Granada.
Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.
(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)
Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.
Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.
President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné, “El Compilador Médico” (1865).
Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Còrdova, Andalusia, segle X)
Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.
De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim.
Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu.
Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en vers, d’estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.
(Màlaga, Andalusia, 13 juliol 1878 – Barcelona, 1961)
Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França.
Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l’impressionisme.
Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L’amic Colomer.
(Màlaga, Andalusia, 5 març 1942 – 15 gener 2019)
Polític. Es traslladà a Barcelona com a inspector de Treball (1967) i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l’ORT (1970-72), al grup “El Topo Obrero” i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés.
Com a diputat al congrés (1977 i 1979), participà en l’elaboració de la Constitució (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), on fou el portaveu del PSC-PSOE.
Des del 1982 fins al 1995 fou diputat al congrés, on exercí també com a portaveu del partit en els anys 1985-93. El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d’optar a l’alcaldia de Màlaga, que no aconseguí.
(Barcelona, 1256 – Almeria ?, Andalusia, 1309)
Navilier i mercader. Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes.
Destacà en afers marítims: el 1288 a l’expedició al nord d’Àfrica, el 1296 contra l’esquadra castellana, i el 1309 a l’estret de Gibraltar.
Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.
(Còrdova, Andalusia, 29 juny 1482 – Lisboa, Portugal, 7 març 1517)
(o Maria d’Aragó) Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d’Isabel I de Castella.
De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500.
Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I.
Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506.
(Granada, Andalusia, 1848 – Barcelona ?, segle XIX)
Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona.
Durant la restauració s’afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86.
Unit al lerrouxisme des del 1904, fundà la Fraternitat Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del districte sisè, a Barcelona.
(Osuna, Sevilla, Andalusia, 2 agost 1555 – Madrid, 14 maig 1593)
Polític i militar. Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya (1586-90).
Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes; a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per pagar les seves tropes.
(Còrdoba, Andalusia, 20 abril 1910 – 26 març 1992)
Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930.
La seva pintura arrenca sovint de l’experiència divisionista.
Fou un dels principals organitzadors dels Salons d’Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com Joan Ponç i J. Hernández i Pijuan.
Tornà a Còrdova el 1952.
Dades dels Països Catalans 