Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Castro Quesada, Américo

Deixa un comentari

(Cantagallo, Brasil, 4 maig 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 juliol 1972)

Historiador, filòleg i crític literari. Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona (1905-07).

Ha tractat especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constel·lació hispànica”, entre les que es destaquen La realidad histórica de España (1935-62), Origen, ser y existir de los españoles (1959) i De la edad conflictiva (1961).

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de

6 Respostes

(Lima, Peru, 27 desembre 1752 – Llers, Alt Empordà, 20 novembre 1794)

Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794).

Derrotat al Voló el 30 abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (maig 1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Borbó amb la Nova Planta.

Aquest sometent, però, no tingué l’eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d’oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l’exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26 maig) i la capitulació del castell de Bellaguarda (setembre 1794).

Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (novembre 1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.

Carbó i González, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

Canela i Esteve, Maria

Deixa un comentari

(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)

Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.

Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.

Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.

Canals i Vilaró, Salvador

Deixa un comentari

(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)

Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).

Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).

Beltran i Massés, Frederic-Armand

Deixa un comentari

(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)

Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.

Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.

Barradas, Rafael

2 Respostes

(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)

Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.

Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.

América Sánchez

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 29 maig 1939 – )

(Juan Carlos Pérez Sánchez)  Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967.

La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art.

Alsina Thevenet, Homero

Deixa un comentari

(Montevideo, Uruguai, 6 agost 1922 – 12 desembre 2005)

Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s’instal·là a Barcelona.

Historiador rigorós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb Joaquim Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).

Alier i Aixalà, Roger

1 Resposta

(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)

Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.

Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.