Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Chabàs i Martí, Joan

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)

Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.

Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).

Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).

Cardona i Carreras, Leopold

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 2 maig 1911 – Nova York, EUA, febrer 1982)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva.

El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic.

A Nord-amèrica, durant els anys 1950, compongué molta música per al cinema. També té composicions de música simfònica i vocal.

Carbonell i Villar, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)

Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.

Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.

Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.

Capuz, Jacint

1 Resposta

(València, 1857 – Argentina, 1896)

Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.

Capó, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 1909 – Montevideo, Uruguai, 16 abril 1942)

Pastor protestant. Fill de Josep Capó i Ferrer. Fou pastor a Montevideo, on morí a l’edat de 33 anys.

Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis.

La Fundación Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis evangèlics a l’Uruguai.

Capdevila i Miñano, Frederic

Deixa un comentari

(València, 17 agost 1844 – Santiago de Cuba, 1 agost 1898)

Militar. Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria.

Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència.

El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba. Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes.

Canals i Frau, Salvador

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 28 maig 1893 – Olivos, Argentina, 5 febrer 1958)

Etnògraf. Emigrà a l’Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940).

És autor de més d’un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina.

Campins i Ballester, Llorenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 juliol 1726 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1785)

Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela (1762).

Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela.

El 1971 li fou retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.

Calbet, Pere

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.

També fou bon il·lustrador.

Botella i Asensi, Joan

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)

Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.

Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).

Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.