(Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)
Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781).
Director de gravat de l’Academia de Méjico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.
(València, 1763 – Port-au-Prince, Haití, 1838)
Missioner. Conegut amb el sobrenom de Pare València. Franciscà (1777), fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot (1787).
Després d’una estada a Califòrnia (1791-93) tornà a Mèxic. Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l’orde, i d’allí, a Port-au-Prince (1811), on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals.
(Ciutadella, Menorca, 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1953)
Periodista. Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella (1886-87) i escriví la novel·la Catalina: novela histórica (1886).
El 1888 va emigrar a Amèrica i el 1892 s’establí a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” (1919-21), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.
(Palma de Mallorca, 1 març 1721 – Carmel, Califòrnia, EUA, 1 gener 1782)
Franciscà. Missioner a Mèxic (vers 1750).
Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris.
Participà en l’expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l’illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).
(Guadalajara, Castella, 27 novembre 1884 – Nova York, EUA, 11 setembre 1982)
Escultor. Fill d’un militar barceloní. Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s’instal·là a París.
Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l’exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s’hi naturalitzà.
Hom l’ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York.
(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)
Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.
El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.
Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)
Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.
Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).
Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).
(Maó, Menorca, 2 maig 1911 – Nova York, EUA, febrer 1982)
Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva.
El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic.
A Nord-amèrica, durant els anys 1950, compongué molta música per al cinema. També té composicions de música simfònica i vocal.
(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)
Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.
Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.
Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.
