(Malgrat de Mar, Maresme, 31 agost 1887 – San Juan, Puerto Rico, 28 octubre 1956)
Escriptora i traductora.
El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i col·laboradora.
Traduí de l’anglès al castellà l’obra literària de Rabindranath Tagore.
(Vic, Osona, 4 març 1816 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1870)
Autor dramàtic.
D’idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d’en Titó (1867).
(Barcelona, 7 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1995)
Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s’hi formà musicalment. Germana de Maria.
Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna.
De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939).
(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l’Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres.
Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya.
Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937).
Des del 1939 residí novament a Buenos Aires.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)
Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.
A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).
En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.
(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)
Organista i compositor.
S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).
Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.
(Balaguer, Noguera, 16 juliol 1849 – Cartago, Costa Rica, 22 juny 1905)
Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago.
Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.
(Argentona, Maresme, 3 juliol 1891 – Bogotà, Colòmbia, 1 novembre 1950)
Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).
Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31 juliol 1936 fins al 1939), s’oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos.
Col·laborà a “La Terra” (1922-36) i a “Terra Lliure” (1937).
En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia.
(Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)
Eclesiàstic i missioner. Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat sacerdot el 1888.
A Bolívia es distingí extraordinàriament per la seva tasca missionera. Benet XV el nomenà bisbe titular de Catena (1919).
(Reus, Baix Camp, 31 agost 1772 – Cocabambilla, Perú, 26 agost 1846)
Missioner del col·legi d’Ocopa. Participà amb Narcís Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición.
Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.
Dades dels Països Catalans 