(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(Alacant, 1881 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha publicat el recull de contes La venganza de la vieja (1931) i els llibres Las esposas de los conquistadores (1936) i Los plantadores de arroz (1964).
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
(Alacant, 1858 – 1918)
Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).
(Alacant, 1893 – segle XX)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, de les quals la titulada Maribel fou editada en 1927.
Ha publicat també poesies esparses.
(Alacant, 25 juliol 1859 – Barcelona, 2 febrer 1934)
Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosofia i lletres i dret. Exercí l’última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. L’any 1903 es traslladà a Barcelona on va fer de professor.
És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l’estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
(Alacant, 11 octubre 1866 – Madrid, 16 abril 1943)
Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme col·laborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia”.
Després residí a Madrid, on s’inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes.
Obres: Genio y figura (1910), El amigo Melquíades (1914), La casa de Quirós (1915), La señorita de Trévelez (1916), La venganza de la Petra (1917), Los caciques (1919), Es mi hombre (1921), Angela Maria (1924), Los milagros del jornal (1924), El señor Pepe el Templao o la mancha de la mora (1925), El señor Adrián el primo (1928), La condesa está triste (1930), etc.
(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)
Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.
El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.
Dades dels Països Catalans 