(Alacant, 30 abril 1822 – Catalunya, 1882)
Militar. L’any 1854 entrà a la redacció del “Diario de Barcelona”, i en fou corresponsal durant la guerra d’Àfrica (1859-60) i la d’Itàlia.
Comandà el sometent del Principat. Lluità, durant l’última guerra carlina, als rengles liberals i hi assolí el grau de brigadier.
Féu professió explícita de regionalisme i és coautor, amb Mañé i Flaquer, d’Historia del bandolerismo y la Camorra en Italia (1864).
(Alacant, 11 gener 1832 – Barcelona, 7 febrer 1887)
Poeta, gramàtic, historiador i periodista. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a diverses revistes, com “La Renaixença”, de la qual fou redactor de matèries econòmiques.
El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos, en el qual inclogué, en català, Cants del Laletà. Des del 1859 participà en els jocs florals (el 1868 fou mestre en gai saber) i en fou president el 1869.
Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari del Foment de la Producció. El 1861 entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari.
El mateix any publicà la novel·la Los pobres o la esclavitud de Europa i els dos volums, força documentats, d’Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluña. El 1867, en col·laboració amb Antoni de Bofarull, publicà Gramàtica catalana, i el 1888 hom li edità, amb pròleg de Joan Sardà, les Poesies, que, influïdes per Manzoni i Espronceda, són fidels al romanticisme conservador de l’època.
Dades dels Països Catalans 