Arxiu d'etiquetes: actors

Delhom i de Mena, Dolors

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 agost 1867 – 13 maig 1912)

Actriu. Filla i deixebla de l’actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove.

Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d’aquest; hi estrenà, entre d’altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), d’Àngel Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d’Ignasi Iglésias; i L’heroi i El místic (1903), de Santiago Rusiñol.

Es retirà del teatre en passar-se definitivament el seu marit al teatre castellà.

Fou germà seu Carles Delhom i de Mena  (Barcelona, 1872 – 1941)  Actor. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia.

Daví i Segalès, Pius

2 Respostes

(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)

Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.

Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.

En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).

El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.

Fou el pare de Maria Daví i Vila  (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.

Dauder i Guardiola, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)

Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.

En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.

En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.

Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.

Daroqui i Carell, Vicent

1 Resposta

(València, 1855 – Barcelona, 1929)

Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.

Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer  (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.

Cumellas i Graells, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)

Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.

El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.

Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.

Colomer i Rogés, Conrad

1 Resposta

(Barcelona, 1841 – 1898)

Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.

Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).

Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.

Codina i Mont, Pere

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 31 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 25 març 1952)

Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc).

Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica.

En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.

Closas i Lluró, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Claramunt i Quer, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)

Actor i director teatral. Germà de Joan.

Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.

Claramunt i Quer, Joan

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.