(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)
Actor i director teatral. Germà de Joan.
Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.
Claramunt i Quer, Josep
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: actors
Claramunt i Quer, Joan
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)
Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.
Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).
El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.
Cazurro i Terrats, Andreu
(Barcelona, 1825 – 11 octubre 1896)
Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista.
Actuà de galant a l’Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869).
Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.
Castillo i Escalona, Josep
(Barcelona, 14 febrer 1921 – Sentmenat, Vallès Occidental, 30 abril 2011)
Dramaturg i actor. Promotor de Teatre a Domicili (1958) i d’El Carro de Tespis (1962).
Autor de Vendaval (1956), Camí d’estrelles (1959), Aventures de Pin i Pineta (teatre infantil, estrenada el 1957), Rambla avall (estrenada el 1967).
El 1954 estrenà La ferida lluminosa, de Josep M. de Sagarra.
Cassen *
Pseudònim de l’actor català Cast Sendra i Barrufet (1928-91).
Carrasco i Mañojil, Joaquim
(Barcelona, 14 agost 1881 – 6 desembre 1956)
Actor cinematogràfic.
Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona, d’Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.
Carcassona i Garreta, Bartomeu
(Barcelona, 1830 – 1888)
Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.
Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).
També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).
Capdevila i Recasens, Carles
(Barcelona, 18 setembre 1879 – 30 gener 1937)
Escriptor i actor. Casat amb l’actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats.
Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de “La Publicitat”.
Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938).
El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia.
Capdevila i Colomer, Jaume
(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)
Actor còmic.
Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.
Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.
Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.
Capri, Joan *
Nom artístic de l’actor català Joan Camprubí i Alemany (1917-2000).
Dades dels Països Catalans 