Arxiu d'etiquetes: actors

Closas i Lluró, Albert

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Claramunt i Quer, Josep

(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)

Actor i director teatral. Germà de Joan.

Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.

Claramunt i Quer, Joan

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.

Cazurro i Terrats, Andreu

(Barcelona, 1825 – 11 octubre 1896)

Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista.

Actuà de galant a l’Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869).

Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.

Castillo i Escalona, Josep

(Barcelona, 14 febrer 1921 – Sentmenat, Vallès Occidental, 30 abril 2011)

Dramaturg i actor. Promotor de Teatre a Domicili (1958) i d’El Carro de Tespis (1962).

Autor de Vendaval (1956), Camí d’estrelles (1959), Aventures de Pin i Pineta (teatre infantil, estrenada el 1957), Rambla avall (estrenada el 1967).

El 1954 estrenà La ferida lluminosa, de Josep M. de Sagarra.

Cassen *

Pseudònim de l’actor català Cast Sendra i Barrufet  (1928-91).

Carrasco i Mañojil, Joaquim

(Barcelona, 14 agost 1881 – 6 desembre 1956)

Actor cinematogràfic.

Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.

L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona, d’Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.

Carcassona i Garreta, Bartomeu

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.

Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).

També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).

Capdevila i Recasens, Carles

(Barcelona, 18 setembre 1879 – 30 gener 1937)

Escriptor i actor. Casat amb l’actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats.

Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de “La Publicitat”.

Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938).

El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia.

Capdevila i Colomer, Jaume

(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)

Actor còmic.

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.

Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.

Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.