Arxiu d'etiquetes: 2018

Serra i Bauzà, Pere Antoni

(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)

Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.

Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).

Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.

L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Reig i Armero, Ramir

(Xàtiva, Costera, 9 abril 1936 – València, 20 maig 2018)

Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes “Trellat” i “Nous Horitzons”. Després fou professor del departament d’anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València.

Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).

Alpera i Leiva, Lluís

(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)

Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).

A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.

Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.

Alborch i Bataller, Carme

(Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 31 octubre 1947 – València, 24 octubre 2018)

Política. Després d’una carrera en dret mercantil a la Universitat de València, on es va doctorar el 1973 i fou degana de la seva facultat de Dret.

Va ser directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) des del 1987 fins al 1993, any que va fer-se càrrec del ministeri de Cultura del govern del PSOE.

El 1996 fou escollida diputada al congrés i el 2008 fou senadora.

Gasol i Almendros, Josep Maria

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Duch i Álvarez, Lluís

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

Delàs i Franco, Josep Lluís de

(Barcelona, 28 març 1928 – Bornheim, Renània, Alemanya, 21 setembre 2018)

Compositor i director d’orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54).

Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l’estudi de música electrònica de la universitat d’Utrecht.

És autor, entre altres obres, d’Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).

Concellon i Martínez, Antoni

(Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 – Barcelona, 6 febrer 2018)

Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976.

Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares.

Fundà la revista “Pausa” (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d’“El Correo Catalán” (1955-78).

S’ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.

És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns.

Carrera i Morales, Ramon

(Barcelona, 1924 – 31 juliol 2018)

Decorador. Estudià a l’Escola Massana i a la de Belles Arts. Ha practicat la pintura, l’escultura, el disseny i el grafisme.

Ha guanyat molts premis importants, entre els quals els de les festes de la Mercè de Barcelona (ininterrompudament del 1955 al 1964 i el 1966), de la Fira de Mostres barcelonina (1958), d’Hogarotel (1965), i d’altres a Barcelona i a Madrid. Ha tingut una notable participació en diverses exposicions internacionals.

És autor de bon nombre d’articles i conferències sobre temes professionals, tant al país com a l’estranger. Ha estat especialment sol·licitat a Suïssa. Són incomparables els que ha realitzat per a establiments públics de Barcelona i de diverses ciutats espanyoles.

Busquets i Dalmau, Joan

(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)

Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.

Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.