(Barcelona, 1929 – 8 setembre 2014)
Pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia Baixas.
La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic.
Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.
(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)
Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.
El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.
(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)
Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).
Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).
Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.
(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)
Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.
El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)
Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.
Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.
(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Barcelona, 27 novembre 1920 – 21 març 2014)
Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959.
A més d’adaptar lletres estrangeres, n’ha escrites d’originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se’n va anar, etc).
(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)
Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.
A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.
Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).
L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.
(Barcelona, 19 juny 1927 – 21 novembre 2014)
Geòloga i estratígrafa. Llicenciada en ciències naturals (1948) es doctorà a la Universitat de Barcelona (1956).
Professora a la facultat de ciències (1649-63) ha estat investigadora del CSIC. L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la universitat d’Oviedo i posteriorment la de la universitat de Madrid.
Deixebla de Solé i Sabaris, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià.
Cal destacar l’estudi El Triásico de los Catalánides (1958). I, entre les publicacions, cal destacar els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric.
Ha estat degana de la facultat madrilenya i membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup del Mesozoic. Féu una estada com a professora associada a la universitat d’Estrasburg (1973-74).
Ha estat vicepresidenta de la Societé Géologique de France (1974) i corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 