(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.
Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).
(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)
Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.
De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.
El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.
De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.
També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
(Barcelona, 1952 – 9 maig 2013)
Fotògraf. És llicencià en història de l’art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973.
En les seves fotografies tracta críticament la realitat.
Exercí la docència. Fou membre de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.
(Tossa de Mar, Selva, 1932 – Barcelona, 2 setembre 2013)
Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montreal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972).
La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió crítica sobre la burgesia catalana.
(Catalunya, desembre 1965 – 2013)
Revista. Editada per la delegació d’ensenyament d’Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d’aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals.
Tracta de temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics.
El 2013 Òmnium Cultural deixà de publicar la revista per problemes econòmics.
(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.
Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.
(Barcelona, segle XX – 2013)
Equipament cultural. Instal·lat a la Pedrera (Casa Milà), amb l’objectiu de facilitar el coneixement del modernisme i, en especial, de l’obra d’Antoni Gaudí.
Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d’art. Inclou també l’Espai Gaudí, situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fà un recorregut per l’arquitectura de Gaudí.
L’any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l’edifici, que té una superfície de 569 m2 i ocupa dos habitatges: al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d’època.
El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l’arquitectura gaudiniana i la manera de viure d’una família de la burgesia barcelonina de les primeres dècades del segle XX.
El 2013 es convertí en Fundació Catalunya-La Pedrera.
(Llucmajor, Mallorca, 15 agost 1942 – Barcelona, 14 octubre 2013)
Fotògraf. Establert a Barcelona des de l’any 1963, s’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari “La Vanguardia”.
Posteriorment col·laborà al setmanari “Destino” i altres revistes com ara “Fotogramas” o “Serra d’Or”.
Ha realitzat nombroses exposicions a l’entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres.
(Barcelona, 1924 – 2013)
Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro.
En els seus inicis es féu càrrec de l’edició de la “Biblioteca Literària” d’Editorial Catalana i continuà les revistes “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”.
El 1924 inicià la “Biblioteca Catalònia”, dedicada a prosistes catalans, i les biografies de “Quaderns Blaus” i la “Biblioteca Univers”, dedicada sobretot a novel·listes estrangers.
Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d’exposicions i conferències.
Degut a la baixada de vendes va tancar l’any 2013.
Dades dels Països Catalans 