(València, 30 octubre 1922 – Madrid, 7 maig 2012)
Polític. Germà de Vicent. Doctorat en dret (1945), fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión (1950) i altres diversos alts càrrecs. El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la universitat de Madrid. Després fou nomenat ministre d’educació (1968-73).
Ha publicat Observaciones sobre el sistema fiscal español (1951), Intervención económica de la industria (1965), etc.
(Santa Margalida, Mallorca, 4 desembre 1924 – 5 març 2012)
Enginyer. Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (1947) i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 1993.
Entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnics municipals. Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram (1972-79) i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma (1952-73).
El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat (GESA). D’aquesta empresa, en fou gerent (1962) i president (des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació; des d’aleshores fou president honorífic de GESA.
Des de l’any 2000 fou president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.
(Bou, Rosselló, 10 febrer 1924 – Perpinyà, 7 abril 2012)
Prevere i historiador. Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent fins al 2006, i remodelà l’església de Sant Jaume.
Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes “CERCA”, “Conflent”, etc.
Fou autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent.
(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)
Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.
A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.
Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).
L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).
L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.
L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.
(Mataró, Maresme, 8 febrer 1863 – desembre 2012)
Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.
L’any 2012 es donà de baixa com a caixa d’estalvis.
(Barcelona, 7 gener 1921 – París, França, 4 març 2012)
Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l’Escola Massana.
Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).
(Barcelona, 1 maig 1926 – 27 abril 2012)
Guionista i director cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, on obtingué premis internacionals, es traslladà a Madrid, on col·laborà com a guionista amb Josep M. Font i Espina a Tierra de todos.
La col·laboració prosseguí en la realització de documentals, com ara Cristo fusilado (1961), Diálogos para la paz (1964).
El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d’actualitat. D’aquesta època són, entre d’altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l’escola (1976) i els llargs metratges Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74), Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1920 – 2012)
Pintor. Estudià amb els mestres Juli Borrell i Ricard Tàrrega.
Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d’altres capitals. Té obres a les col·leccions Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.
Dades dels Països Catalans 