Arxiu d'etiquetes: 2010

Caixa d’Estalvis de Sabadell

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Caixa d’Estalvis de Girona

3 Respostes

(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)

Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.

El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.

Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

L’any 2010 s’integrà a Unnim.

Beser i Ortí, Sergi

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)

Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).

Bernal i Garcia, Fèlix

Deixa un comentari

(Madrid, 1920 – Barcelona, 7 desembre 2010)

Veterinari. Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona (1946), fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya (1948), membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona (1951) i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales -AVEPA- (1961).

Ha destacat en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca realitzada al Mercat Central del Peix de Barcelona (1951-78). Ha estat cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-73). El 1978 fou nomenat director adjunt de la Unitat Operativa d’Higiene dels Aliments i Zoonosis de l’Ajuntament de Barcelona.

Barraquer i Bordas, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)

Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.

Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.

Administració, Promoció i Gestió

Deixa un comentari

(Catalunya, 1984 – 2010)

(ADIGSA)  Empresa creada per la Generalitat. Té el seu origen en la inicialment denominada Santa Maria de Gallecs SA, empresa creada amb l’objecte d’urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.

El 1992, ja en la condició d’empresa pública, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, en la promoció de vendes de parcel·les i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges.

L’any 2010 quedà absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Panikkar i Alemany, Raimon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 novembre 1918 – Tavertet, Osona, 26 agost 2010)

Filòsof i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1946. Ha estat professor de cultura índia i de religions comparades a Madrid, a Roma, a Harvard i a Nova York. Des del 1972 fou professor de filosofia comparada de la religió i d’història de les religions a la universitat de Santa Barbara (Califòrnia).

Després de jubilar-se (1987), tornà a Catalunya i el 1991 s’instal·là a Tavertet, on continuà la seva obra, que sotmeté a una constant reelaboració i a la divulgació del seu ideari filosòfico-religiós. El 1993 fou nomenat president de la Sociedad Española de las Ciencias de la Religión.

És autor, entre altres, de The Unknown Christ of Hinduism (1964), Kultmysterium in Hinduismus and Christentum (1964), Religión y religiones (1965), The Trinity and the Religious Experience of Man (1973), Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica (1979), Paz y desarme mundial (1991, primer premi d’assaig Antonio Machado) i La nova innocència (1991).

Martí i Badenes, Marcel

Deixa un comentari

(Alvear, Argentina, 1925 – Peratallada, Baix Empordà, 11 agost 2010)

Escultor. Als tres anys fou dut a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts i amb Prat i Ubach. Fins al 1953 s’havia dedicat a la pintura. Féu les seves primeres exposicions individuals d’escultura a Barcelona, en 1948. El mateix any es traslladà a París. Devers el 1958 s’afermà en una línia no figurativa.

Treballà amb gran diversitat de materials, i ha utilitzat per als conjunts embolcalls de teixit encolat, pintat i envernissat. El seu art és d’una gran originalitat. La seva exposició de Barcelona de 1965 fou un èxit total, i coincidí amb la publicació d’una monografia sobre la seva obra, escrita per Gustau Gili i Torra. L’exposició era formada d’una curiosa sèrie d’estatuetes o fetitxes de bronze, de composició simètrica.

El 1958 li fou concedit el premi Manolo Hugué, i el 1960 el premi Juli González.

Llobera i Plana, Josep Ramon

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1939 – Londres, Anglaterra, 4 desembre 2010)

Antropòleg. Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona i es doctorà en antropologia social a la Universitat de Londres (1978). Resident a Anglaterra des del 1969, fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres fins a la jubilació (1996), i professor visitant al University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, féu treball de camp sobre educació i canvi social al Carib (Barbados).

El seu interès inicial se centrà en la història de les idees antropològiques i l’antropologia com a disciplina científica, temes sobre els quals publicà, entre d’altres, Hacia una historia de las ciencias sociales (1981), Caminos discordantes (1989), La identidad de la antropología (1996), The Anthropology of Europe (1994), Fonaments antropològics del comportament humà (2001), a més d’un Manual d’antropologia social (1999).

Des de finals de la dècada dels anys 1980 centrà progressivament les investigacions en el nacionalisme i la identitat a Europa, que sovint exemplificà i aprofundí amb referències al cas català. Sobresurten The God of Modernity (1994), The Role of historical memory in (ethno) nation-building (1996), Recent theories of nationalism (1999), De Catalunya a Europa. Fonaments de la identitat nacional (2003) i La teoria del nacionalisme a França (2003).

Autor de nombrosos articles, col·laborà també en compilacions d’articles, d’algunes de les quals fou també editor. Publicà la novel·la Reminiscences of a Distant Past (2006).

Bruguera i Talleda, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 18 setembre 1926 – 21 juny 2010)

Lingüista. Monjo de Montserrat (1944) i prevere (1952), estudià filologia romànica a la universitat de Munic i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1973).

Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia (1954-61) i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat (1957-70), dins la qual traduí diversos llibres bíblics. Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials des del 1976, ho fou també de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-85).

Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de la Société de Linguistique Romane, ha publicat diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985). Periodista, ha publicat: “Qüestions de vida cristiana”. Setze anys d’una reflexió cristiana a Catalunya (1974).