(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)
Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.
Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).
Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).
(Catalunya, 1987 – 2010)
(COPCA) Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.
El 2010 entrà a formar part de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ).
(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)
Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.
Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).
(Catalunya, 1985 – 2010)
(CIDEM) Institució. Dependent del departament d’indústria i energia, que té la finalitat d’impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l’abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat.
Creat per la Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l’accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc.
Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d’aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d’aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials.
L’any 2010 fou integrat a l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).
(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)
Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.
Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.
És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.
Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.
Enllaç web: Concurs Maria Canals
(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)
Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.
El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.
Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.
L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.
(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)
Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.
El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.
Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.
L’any 2010 s’integrà a Unnim.
(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)
Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).
(Madrid, 1920 – Barcelona, 7 desembre 2010)
Veterinari. Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona (1946), fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya (1948), membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona (1951) i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales -AVEPA- (1961).
Ha destacat en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca realitzada al Mercat Central del Peix de Barcelona (1951-78). Ha estat cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-73). El 1978 fou nomenat director adjunt de la Unitat Operativa d’Higiene dels Aliments i Zoonosis de l’Ajuntament de Barcelona.
(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)
Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.
Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.
Dades dels Països Catalans 