(Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18 maig 1917 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 novembre 2008)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de Ricard Tàrrega.
Treballà a Eivissa a l’estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l’italià Chirico.
Fou catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa.
Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.
(Callosa de Segura, Baix Segura, 5 maig 1917 – 23 abril 2008)
Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor.
És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965).
(Palma de Mallorca, febrer 1872 – 25 setembre 2008)
Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions.
L’any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el desembre de 1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors.
Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l’any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida.
El volum dels dipòsits de l’any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)
Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.
La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)
Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).
Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.
Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).
(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.
Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).
(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)
Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.
A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.
Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.
(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)
Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.
Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.
També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.
(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)
Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.
Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.
Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.
Dades dels Països Catalans 