Arxiu d'etiquetes: 2008

Epalza i Ferrer, Mikel de

(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)

Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).

Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.

Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).

Díaz i Carbonell, Romuald M.

(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.

Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).

Benito i Verdaguer, Jordi

(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)

Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.

A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.

Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.

Bardem i Faust, Conxita

(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)

Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.

Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.

També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.

Ballabriga i Aguado, Àngel

(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)

Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.

Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.

Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.

Baixeras i Sastre, Josep Antoni

(Tarragona, 20 abril 1927 – 24 agost 2008)

Novel·lista i narrador.

Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959).

La seva novel·la L’anell al dit (1964) s’inscriu dins la línia psicològica.

El 1977 fou elegit senador independent per l’Entesa dels Catalans.

Alcolea i Gil, Santiago

(Falset, Priorat, 18 març 1919 – Barcelona, 30 juliol 2008)

Historiador de l’art del segle XVI al XIX. Estudià a la Universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la Universitat de Barcelona des del 1965.

Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l’obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 aparegué el seu assaig Escultura española.

Adrian, Pic

(Moinesti, Romania, 3 setembre 1910 – Barcelona, 28 juny 2008)

Pintor. Establert a Barcelona des del 1953.

La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric.

És autor d’escrits teòrics a través dels quals a definit el moviment essencialista i, posteriorment, l’Art principal (1973).

Abelló i Prat, Joan

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26 desembre 1922 – Barcelona, 25 desembre 2008)

Pintor, gravador i col·leccionista d’art. Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna, sobresortí com a paisatgista.

El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme.

Col·leccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà, a Mollet del Vallès, el Museu Municipal Joan Abelló. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’estudis artístics.

Fou membre del Rotary Club de Barcelona (1985), de la Junta del Cercle Artístic de Barcelona (1988), d’on fou president (1993-2001), patró nat de la Fundació Güell (1993) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 2002, any que rebé la Creu de Sant Jordi.

Humet i Climent, Joan Baptista

(Navarrés, Canal de Navarrés, 4 gener 1950 – Barcelona, 30 novembre 2008)

Cantant, músic i autor de cançons. Començà a escriure les seves cançons vers el 1967 i, residint a Barcelona, participà en recitals d’afeccionats en diversos llocs del Principat a partir de l’octubre de 1968.

El 1971 publicà el primer disc, Busco una flor, i el mateix any amb Gemma assolí el primer gran èxit. El 1973 enregistrà Fulls, la seva obra més completa, i més tard Diálogos (1975), primer disc en castellà, seguit d’Aires de cemento (1977). En la darrera etapa (en català i en castellà) s’ha consolidat com un músic rigorós i amb una vena lírica inspirada en situacions de la vida quotidiana.