(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)
Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.
La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)
Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).
Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.
Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).
(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.
Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).
(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – Barcelona, 9 desembre 2008)
Artista plàstic. Estudià arquitectura a Barcelona i començà a pintar dins l’estil convencional.
A partir del 1970, sobretot amb Descoberta Fregoli (1972), començà els environaments conceptuals, i anà evolucionant cap al body art i l’espectacle teatral.
Més tard es dedicà sobretot a les instal·lacions i a realitzar accions multidisciplinàries.
(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)
Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.
Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.
També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.
(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)
Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.
Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.
Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.
(Tarragona, 20 abril 1927 – 24 agost 2008)
Novel·lista i narrador.
Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959).
La seva novel·la L’anell al dit (1964) s’inscriu dins la línia psicològica.
El 1977 fou elegit senador independent per l’Entesa dels Catalans.
(Falset, Priorat, 18 març 1919 – Barcelona, 30 juliol 2008)
Historiador de l’art del segle XVI al XIX. Estudià a la Universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la Universitat de Barcelona des del 1965.
Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l’obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 aparegué el seu assaig Escultura española.
Dades dels Països Catalans 