(Reus, Baix Camp, 5 gener 1932 – 2004)
Escriptor. Publicà poemes i articles a la “Revista del Centre de Lectura”, i dirigí la revista “Reus Setmanal”.
És autor del recull poètic Cercant el tu (1961) i Retorn a Seor (1984). Va reunir bona part de la seva poesia a La Lluna tàcita (1993).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)
Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.
El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)
Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).
Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
(Barcelona, 1933 – 2004)
Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus.
S’ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d’Agatha Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català.
El 2004 va ser absorbit per RBA Libros, el qual manté el nom en algunes col·leccions.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)
Escriptora.
És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).
(Salàs de Pallars, Pallars Jussà, 7 agost 1914 – Barcelona, 19 abril 2004)
(Concepció González i Maluquer) Escriptora. Poetessa en els seus inicis, són remarcables les seves obres La creu dels vents (1959) i La ciutat i les hores (1960).
Com a narradora, ha publicat Dues cases (1961), Parèntesi (1963) i Què s’ha fet d’en Pere Cots? (1966).
A aquests títols cal afegir les novel·les Gent del Sud (1964), que tracta de la immigració al Pallars, Aigua tèrbola (1967), Gent del Nord (1971) i Làscaris (1991).
(Barcelona, 1975 – 2004)
Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola.
Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l’àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policíaca, entre altres col·leccions.
L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l’autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament.
(Barcelona, 4 març 1924 – 6 abril 2004)
Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU).
Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d’home (1988) i Lolita al desnudo (1991).
(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)
Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.
Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.
Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.
Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.
Dades dels Països Catalans 