(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
Blay i Serra, Consol
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 2004
Bauçà i Rosselló, Miquel
(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)
Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.
El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)
Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).
Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
Magrana, La
(Barcelona, 1975 – 2004)
Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola.
Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l’àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policíaca, entre altres col·leccions.
L’any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l’autonomia fins al 2004, que es fusionà definitivament.
Loma Hernández, José Antonio de la
(Barcelona, 4 març 1924 – 6 abril 2004)
Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU).
Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d’home (1988) i Lolita al desnudo (1991).
Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de
(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)
Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.
Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.
Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.
Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.
Laforet i Díaz, Carme
(Barcelona, 6 setembre 1921 – Madrid, 28 febrer 2004)
Novel·lista en castellà. Féu cursos de filosofia i de dret.
Aconseguí molt d’èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944.
El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l’època, fou una saludable reacció contra l’ambient opressiu de la postguerra espanyola.
Entre els llibres posteriors, destaquen La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (premi Nacional de Literatura 1956), La insolación (1963), Paralelo 35 (1967), La niña y otros relatos (1970) i Mi primer viaje a USA (1981).
Companyia Ínfima La Puça
(Barcelona, 1979 – 2004)
Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat.
El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d’altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999).
Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98).
Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l’espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994).
Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals, fins l’any 2004 en què es dissolgué.
Casals i Grau, Vicenç
(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)
Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.
També ha destacat com a aquarel·lista.
Casals i Ariet, Jordi
(Viladrau, Osona, 15 maig 1911 – Nova York, EUA, 10 febrer 2004)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1936).
Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 fou professor d’epidemiologia a la universitat de Yale.
Fou una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.
Calaf i Tous, Ramon
(Santes Creus, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 2004)
Escriptor. Anà a residir a Barcelona.
Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L’avió de les 10,30 (1959), i el llibre de memòries Tothom se’n va… Tard o d’hora! (1995).
Dades dels Països Catalans 