(Barcelona, 1999 – )
Grup artístic.
La primavera del 1999 es presentà la mostra a la Fundació Tàpies de Barcelona, amb treballs realitzats pel grup des de la meitat dels anys 1960, així com un projecte nou, una instal·lació que evoca el primer Índex presentat a la Documenta V l’any 1972.
També inclou un arxiu amb texts, cançons i documentals de televisió i vídeo.
(Vila-sacra, Alt Empordà, 1909 – 26 setembre 1999)
Enginyer industrial. Ha publicat nombrosos articles tècnics a revistes i diaris.
És important el seu treball d’introducció d’obres tècniques, la traducció i l’adaptació de les quals ha impulsat i dirigit.
(Barcelona, 19 març 1910 – San Diego, EUA, 26 octubre 1999)
(Maria Pilar Casajuana i Martínez) Actriu. Entre el 1927 i el 1946 treballà a Hollywood, com a protagonista de les versions castellanes de films nord-americans.
Durant tota la seva carrera va aparèixer en 25 llarg-metratges, sobretot en papers secundaris. Potser el seu treball més notable és al film Mr. Robinson Crusoe, al costat de Douglas Fairbanks.
(Barcelona, 13 abril 1928 – 19 març 1999)
Poeta en castellà. Germà de Joan i de Lluís. S’inicià sota la influència de l’anomenada poesia ètica i fou el més declaradament vinculat a la poesia social, però diluïda amb la ironia.
Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Del tiempo y del olvido (1977), Taller de Arquitectura (1977), Los pasos del cazador (1980), El rey mendigo (1988), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992, premi de la Crítica) i Las horas quemadas (1996), entre d’altres.
Va fer l’antologia Poetas catalanes contemporáneos (1968) i realitzà diverses traduccions al castellà de clàssics catalans. Amb Paco Ibáñez, que ha popularitzat molts dels seus poemes, va crear La Voz y la Palabra, una sèrie de recitals que buscaven d’apropar la poesia al gran públic. Morí abans d’iniciar una d’aquestes gires.
(Barcelona, 1921 – 30 març 1999)
Pintor, gravador muralista i vitraller. Signà les seves obres com a Fornells-Pla. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a París (1945), a Florència (1947) i, amb una beca d’estudis, als EUA (1969). Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre. Va conrear la pintura mural, sempre com a elements decoratius.
El seu estil partí d’un neoexpressionisme amb figuració esquemàtica i evolucionà vers una abstracció geometritzant, amb un equilibri de composició i color. Exposà per primera vegada el 1949 i participà en els Salons de Tardor de Barcelona. El 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra.
Té nombrosos murals a Montserrat (1958-59) i també vitralls (1962), gènere en el qual assolí un gran prestigi internacional. Destaquen els seus vitralls emplomats per al Col·legi de Metges de Barcelona (1968), per a la capella dels dominics a Nova York (1969) i per a una residència particular a Houston (1969), i els vitralls murals de les piscines Picornell (1970) i del pavelló de gel del F.C. Barcelona (1971).
Les seves darreres obres consistien en una síntesi de l’escultura, el mòbil i el vitrall, amb obres a Badalona (1981), Manresa (1982) i Girona (1984).
(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1907 – Barcelona, 29 juny 1999)
Entomòleg. Es llicencià en farmàcia (1935) a la Universitat de Barcelona. Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters (Tenebrionidae i Anoblidae) i de la fauna cavernícola i n’ha descrit més de 350 novetats.
Des del 1966 dirigí el Museu de Zoologia de Barcelona. Ha estat numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ex-president de la Institució Catalana d’Història Natural, professor de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona i membre de nombroses societats científiques internacionals.
La seva producció científica comprén més de 350 treballs d’investigació. Fou homenatjat (1981) per la diputació provincial de Barcelona i amb aquest motiu hom publicà, aplegats, els seus treballs biospeològics: Francesc Español: 50 anys d’obra bioespeleològica.
El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Vic, Osona, 9 març 1930 – Figueres, Alt Empordà, 23 abril 1999)
Escriptora. Llicenciada en filologia clàssica.
Ha conreat la crítica literària –Aproximació a la poesia de Salvador Espriu (1974); Memóries d’un pagès del segle XVIII (1978, amb la col·laboració del seu marit, Jordi Geli); Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982)-, la poesia –Díptic (1972), amb Núria Albó; Kyparíssia (1980), Arietta (1996)-, la novel·la –Les closes (1979, premi Josep Pla 1978), Sandàlies d’escuma (1985, premi Lletra d’Or 1985), Artemísia (1989), L’agent del rei (1991)- i la narració –No em dic Laura (1981), Viola d’amore (1983), La daurada Parmèlia i altres contes (1991), El violí d’Auschwitz (1994), L’hipopòtam blau (1996), Quadern d’Aram (1997).
També ha publicat Les germanes de Safo (1983), antologia de poetes hel·lenístiques, i les obres divulgatives Relats de mitologia. Els Déus (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997).
Ha aplegat tota la seva poesia a Columnes d’hores (1965-1990) (1990) i és autora de l’assaig Paisatge amb poetes (1988). En poesia, es troba inclosa en l’antologia Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999).
Després publicà les narracions Nit de 1911 (premi Octavi Pellissa, 1999) i les proses al volum Figueres, ciutat de les idees (1999), en narrativa infantil i juvenil, publicà El bruel de Castelló (1996) i, al mateix any, Relats de mitologia II. Els herois.
Dades dels Països Catalans 