(Catalunya, 1982 – 1999)
Sèrie de monografies. Editades per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d’excavació realitzats en jaciments de Catalunya.
S’han publicat 12 volums fins al 1994.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)
Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.
Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).
Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.
(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)
Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.
Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.
Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.
Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.
(Catalunya, 1999 – )
Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.
Adscrit el departament d’Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament.
Enllaç web: Consell Català de Formació Professional
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Catalunya, 1995 – 1999)
Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.
Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.
Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.
(Catalunya, 2 febrer 1999 – 2006)
Emissora radiofònica especialitzada en temes d’àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Degut a les baixes audiències i a crítiques d’una part de la indústria cultural, l’any 2006 canvià de nom i de programació i passà de denominar-se iCat FM, emissora exclusivament musical.
(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)
Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.
Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.
És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.
(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)
Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.
Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.
Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)
Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.
Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).
Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.
Dades dels Països Catalans 