(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)
Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.
Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.
Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.
(Catalunya, 1 juny 1992 – juny 1999)
Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní.
És la primera emissora privada dedicada a la radiofórmula que emet íntegrament en català.
El 9 de setembre de 1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català.
El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.
(Catalunya, juny 1999 – )
Nom en català que adoptà l’emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l’emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac.
Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l’expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca.
Enllaç: Flaix FM
(Lloret de Mar, Selva, 9 setembre 1910 – 16 agost 1999)
Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l’àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970).
Ha escrit també una detallada biografia del pintor Josep de Togores (1970).
Altres obres seves són: Alba de prima (1977), La serp es mossega la cua (1978), Boira il·luminada (1980), etc.
(Catalunya, 1982 – 1999)
Sèrie de monografies. Editades per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d’excavació realitzats en jaciments de Catalunya.
S’han publicat 12 volums fins al 1994.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)
Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.
Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).
Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.
(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)
Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.
Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.
Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.
Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.
(Catalunya, 1999 – )
Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.
Adscrit el departament d’Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament.
Enllaç web: Consell Català de Formació Professional
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Catalunya, 1995 – 1999)
Revista en català. Aparegué en format de llibre objecte i recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció era format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima.
Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999.
Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.
Dades dels Països Catalans 