Arxiu d'etiquetes: 1999

Escrivà i Soriano, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1 juny 1913 – Madrid, 18 abril 1999)

Escriptor i director de cinema. Fou premi Nacional de Literatura el 1947, amb l’assaig Jornadas de Miguel de Cervantes. Guionista d’alguns dels films de R. Gil per a les productores Cifesa i Aspa Films, aquesta darrera fundada per Escrivà.

Debutà en la direcció amb El hombre de la isla (1959), a la qual han seguit, entre d’altres, Dulcinea (1969), La lozana andaluza (1976), Esperando a papá (1980) i Montoyas y Tarantos (1989, seleccionada als Oscars).

En els darrers anys s’especialitzà en telesèries.

Colom i Mateu, Miquel

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca, 21 octubre 1900 – Palma de Mallorca, 30 juny 1999)

Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l’ensenyament.

Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l’edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).

Cervera i Colomer, Santiago

Deixa un comentari

(Benetússer, Horta, 18 maig 1938 – Berlin, Alemanya, 14 gener 1999)

Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d’altres ciutats.

Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d’emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. El 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partitures de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid.

S’establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia.

Kraus Trujillo, Alfredo

2 Respostes

(Las Palmas, Canàries, 1927 – Madrid, 1999)

Tenor. Format a València i a Barcelona, amplià estudis a Milà amb Mercè Llopart.

El 1958 es presentà al Liceu de Barcelona, on ha actuat amb molta freqüència, així com també a València.

Aznar i Seseres, Pere

3 Respostes

(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)

Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.

Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.

Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.

Maluquer i Wahl, Joan

(Barcelona, 1910 – 1999)

Enginyer i escriptor. Fill de Josep Maluquer i Nicolau.

Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l’aviació i l’astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944), El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970).

Magre i Servet, Jaume

(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)

Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.

Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).

Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

Lluís i Pallarès, Joan

(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)

Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.

Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

Llimona i Barret, Jordi

(Barcelona, 20 maig 1924 – 11 setembre 1999)

Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959).

La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L’església i l’Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997).

També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

Lladó i Miquel, Miquel

(Castelldans, Garrigues, 22 maig 1919 – Andorra la Vella, Andorra, 16 agost 1999)

Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).