Arxiu d'etiquetes: 1999

Fundació Pública Antoni Maria Alcover

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1999 – )

Fundació. Creada per l’ajuntament, amb la finalitat de difondre la figura i l’obra d’Antoni Maria Alcover i Sureda.

Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines.

A la junta rectora hi participen representants dels familiars del mossèn i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears: la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca.

Espai d’Art Contemporani de Castelló

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1999 – )

(EACC)  Institució. És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l’arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría.

És el primer d’una sèrie d’equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d’ençà del 1997 per l’ajuntament de la ciutat amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar Castelló d’una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc.

Escrivà i Soriano, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1 juny 1913 – Madrid, 18 abril 1999)

Escriptor i director de cinema. Fou premi Nacional de Literatura el 1947, amb l’assaig Jornadas de Miguel de Cervantes. Guionista d’alguns dels films de R. Gil per a les productores Cifesa i Aspa Films, aquesta darrera fundada per Escrivà.

Debutà en la direcció amb El hombre de la isla (1959), a la qual han seguit, entre d’altres, Dulcinea (1969), La lozana andaluza (1976), Esperando a papá (1980) i Montoyas y Tarantos (1989, seleccionada als Oscars).

En els darrers anys s’especialitzà en telesèries.

Colom i Mateu, Miquel

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca, 21 octubre 1900 – Palma de Mallorca, 30 juny 1999)

Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l’ensenyament.

Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l’edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).

Cervera i Colomer, Santiago

Deixa un comentari

(Benetússer, Horta, 18 maig 1938 – Berlin, Alemanya, 14 gener 1999)

Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d’altres ciutats.

Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d’emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. El 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partitures de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid.

S’establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia.

Kraus Trujillo, Alfredo

2 Respostes

(Las Palmas, Canàries, 1927 – Madrid, 1999)

Tenor. Format a València i a Barcelona, amplià estudis a Milà amb Mercè Llopart.

El 1958 es presentà al Liceu de Barcelona, on ha actuat amb molta freqüència, així com també a València.

Aznar i Seseres, Pere

3 Respostes

(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)

Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.

Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.

Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.

Montalà i López, Joan

(Valls, Alt Camp, 13 maig 1927 – Barcelona, 18 gener 1999)

Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid.

Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D’un torsimany al bosc, potser, 1981).

Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).

Monjo i Carreras, Dídac

(Maó, Menorca, 1924 – Barcelona, 1 maig 1999)

Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó.

Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo.

Actuà en l’estrena de Canigó, d’Antoni Massana (1953).

Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint.

Maragall i Noble, Jordi

(Barcelona, 27 gener 1911 – 26 maig 1999)

Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Ernest.

Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d’altres i ensenyà a l’Institut Escola.

Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó.

President de l’Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autònoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

Fou el pare del polític Pasqual Maragall i Mira.