(Barcelona, 19 juny 1930 – Sitges, Garraf, 11 juny 1996)
“Gin” Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com “Florita”, “Nicolás”, “Can-can” i “DDT”. Marxà a París, on treballà també per a “Pardon”, “Stern” o “Playboy”.
De retorn a Barcelona, col·laborà a “El Papus”, que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d’“El Jueves”, que dirigí.
El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la universitat d’Alcalá de Henares.
(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)
Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.
El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)
Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).
Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.
(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)
Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.
Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.
(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)
Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.
Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.
És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.
(Sitges, Garraf, 1996 – )
Festival. Creat el 1967 amb el nom de Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, se celebra anualment el mes d’octubre.
De caràcter internacional, es va especialitzar primer en el cinema fantàstic i de terror i més tard va obrir-se a altres gèneres i propostes.
Enllaç: Sitges Film Festival
(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)
Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.
Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.
De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.
(Barcelona, 5 maig 1921 – 31 gener 1996)
Actriu coneguda amb el nom de Paquita Ferràndiz.
Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví.
Ha realitzat una llarga i profitosa carrera en l’escena catalana amb obres d’Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió.
El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 1 juliol 1996 – )
Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.
Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.
Dades dels Països Catalans 