(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)
Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.
Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).
S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya.
Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).
(Barcelona, 1901 – 1996)
Pintora. Amplià estudis a París, a l’acadèmia d’André Lothe i amb Otto Friesz.
Conreà la figura i la natura morta. El seu estil presenta influències del postimpressionisme i del fauvisme.
Exiliada a Mèxic (1939) i a París (1949), el 1961 tornà a Barcelona.
(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)
Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).
Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).
Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums. Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.
El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 18 març 1899 – 1 maig 1996)
Ebenista, historiador de l’art i folklorista. Decorà les instal·lacions d’alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l’Hogarotel.
Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d’interiors, col·laborà a l’obra L’art català.
Com a folklorista, fundà i dirigí la revista “La Sardana” (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l’Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l’obra La sardana (3 vols, 1970).
Fou el pare de Montserrat Mainar i Benedicto.
(Barcelona, 14 abril 1929 – 9 juny 1996)
Veterinari. S’ha especialitzat en cirurgia d’animals de companyia.
Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert.
Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980).
(Catalunya, novembre 1996 – )
(ISCREB) Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.
Enllaç web: Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
(Catalunya, febrer 1996 – )
(IEEC) Organisme creat per la Fundació Catalana per a la Recerca, les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
El seu objectiu es aplegar esforços i augmentar l’eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l’espai i les indústries d’aquest sector a Catalunya.
Enllaç web: Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
(Barcelona, 1996 – )
(ICUB) Organisme autònom. Creat per l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.
Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni històrico-artístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat.
Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre.
En la seva junta de govern hi tenen representació tots els grups municipals, i fou dirigit des de la seva fundació per Ferran Mascarell i Canalda.
Enllaç web: Institut de Cultura de Barcelona
(Vilaplana, Baix Camp, 30 gener 1914 – Reus, Baix Camp, 22 juliol 1996)
Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d’una empresa.
La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).
Dades dels Països Catalans 