Arxiu d'etiquetes: 1995

Ferran i de Pol, Lluís

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 17 gener 1911 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 octubre 1995)

Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Barcelona (1933). Guanyà amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller 1937. Visqué vuit anys a Mèxic, on s’havia exiliat el 1939, on fou redactor del “Full Català” i dels “Quaderns de l’Exili”.

S’hi llicencià en lletres (1946) i reflectí l’encís d’aquell país en obres com Abans de l’alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956) i Érem quatre (1960). Ja a Catalunya i en obres posteriors, com Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973), Entre tots o farem tot (1982) o Sedna (1985) retrata amb gran imaginació i un estil impecable el món català.

Estigué casat amb l’escriptora gal·lesa Esyllt T. Lawrence.

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 1995 – )

(CDMT)  Nom donat al Museu Tèxtil. És gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Terrassa i la diputació de Barcelona. A més dels espais de reserva, on el centre conserva més de 15.000 peces tèxtils, el 1997 entrà en funcionament un banc d’imatges amb informació dels fons propis del centre.

També disposa d’una biblioteca de més de 6.000 volums, un arxiu fotogràfic que conté més de 4.000 imatges de peces tèxtils, maquinària i instal·lacions i exposicions vinculades amb la història i la tecnologia del teixit, i un espai per a exposicions temporals (el qual s’amplià el 1999).

També es destina una planta per a actes de les indústries i firmes comercials del sector tèxtil.

Enllaç web: Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Cardona i Torrandell, Armand

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 novembre 1928 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 14 gener 1995)

Pintor. Radicat a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Després d’una preparació de tipus humanístic, s’inicià en la pintura. Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou.

Ha plasmat l’obra en cicles: Retaules de la gent (1956), Barques, Màquines (1957), I cicle de les Testes (1958), Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets (1959-60), Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima (1961), II cicle de les Testes (1962-63), Univers concentracionari (1964-65), Els amants (1965-66), Massacres (1967), Retrats imaginaris (1968), Mirades (1969), Numància (1972), Màscares (1973), Naufragis (1979), etc.

També ha preparat cicles d’homenatge: a J.P.Sartre (1965), dos a Antonio Machado, a Ungaretti i a Lluís Companys, i va realitzat (1965) l’escenografia de Ronda de mort a Sinera d’Espriu–Salvat, i (1966) de La bona persona de Sezuan, de Brecht.

També col·laborà amb el Festival de Teatre de Sitges. Es relacionà amb el Grup Parpalló i ha format part dels grups plàstics Crònica de la Realitat (1965) i Intrarealisme (1967). En 1965, concorrent al Saló de Maig amb una obra, hi obtingué el premi Germans Serra, votat per la crítica barcelonina. La seva obra es difongué especialment per la Península Ibèrica i Itàlia. Ha obtingut el premi de dibuix Ynglada-Guillot 1971.

Almendros i Carcasona, Maria Matilde

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 octubre 1922 – Barcelona, 14 desembre 1995)

Locutora i actriu. S’inicià en el món del teatre amateur en la seva ciutat nadiua. Traslladada a Barcelona (1953), entrà a formar part de la companyia de Teatre Català del Romea.

Creà la seva pròpia companyia amb la qual recorregué el país interpretant les obres dels clàssics catalans. Va treballar sovint al costat de Màrius Cabré, a l’escena, i de Joan Capri, a la televisió (a la sèrie “Doctor Caparrós“).

Fou a més, una popular locutora de ràdio, mitjà on va protagonitzar nombroses emissions de teatre. També participà en el rodatge de diverses pel·lícules.

Rebé nombrosos premis per les seves activitats radiofòniques i teatrals. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Albert i Corp, Esteve

Deixa un comentari

(Dosrius, Maresme, 4 febrer 1914 – Andorra la Vella, 10 octubre 1995)

Poeta i autor teatral. Tenia estudis eclesiàstics inacabats. Durant la guerra civil, fundà el Comitè de la Salut Pública, i després, participà activament en la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956.

Promotor d’espectacles. Poeta en Única amor (1945) i Petita vall (1946); va publicar breus monografies històriques sobre temes andorrans La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959) i del Maresme. Muntà el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol i el Misteri de Sant Pere Urseal, en què van participar sovint actors improvisats, autènticament populars.

Altres obres: L’obra social i política de l’abat Oliba (1966), La Seu d’Urgell, portaveu, reducte i bressol d’una Gòtia frustrada (1967) i L’Empordà al temps visigòtic i l’Alta Edat Mitjana (1970). També publicà la monografia històrica Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons (1983; premi Vila de Perpinyà).

Ainaud i de Lasarte, Joan

6 Respostes

(Barcelona, 25 març 1919 – 5 novembre 1995)

Historiador de l’art i museòleg. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Josep Maria. Crític d’art i director general dels Museus d’Art de Barcelona des del 1948. Realitzà treballs d’investigació sobre temes d’història i d’art, especialment de pintura romànica i gòtica.

Entre les seves obres es destaquen Jaime Huguet (1955), Pintures del segle XIII al carrer de Montcada (1969), la guia d’art romànic del Museu d’Art de Catalunya (1973) i La pintura catalana (3 vols, 1989-91). Participà en diverses obres col·lectives sobre l’art català, i l’any 1978 fou elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts des del 1981 i obtingué entre d’altres el Premi d’Honor Jaume I (1994) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic.

És considerat el principal erudit de la història de l’art català, especialment de l’època medieval.