Arxiu d'etiquetes: 1990

Gato Pérez

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)

(Xavier Patricio Pérez Álvarez)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.

A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.

D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

Gas Natural SDG, S.A.

2 Respostes

(Catalunya, 1990 – )

Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.

Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.

Fundació Cipriano García

1 Resposta

(Barcelona, 1990 – )

(Arxiu Històric de les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya)  Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.

Els seus objectius són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica (1939-78) i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació.

Forma part de la Xarxa d’Arxius Històrics de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, juntament amb arxius d’Andalusia, Galícia, Astúries, el País Valencià i la Fundació Primero de Mayo, de Madrid.

Els seus fons, a més de Comissions Obreres, procedeixen d’organitzacions sindicals de treballadors, òrgans de representació obrera en les empreses, assessories i advocats laboralistes, organitzacions polítiques, moviments socials i cristians, i associacions i col·legis professionals.

Disposa d’una hemeroteca de més de 2.500 títols de premsa sindical i política (majoritàriament clandestina) i d’una biblioteca especialitzada en el món del treball, la història del sindicalisme i els moviments polítics del segle XX, a més d’un important fons gràfic, un arxiu fotogràfic, pel·lícules i vídeos, i un arxiu sonor o col·leccions de fons orals formades per les entrevistes fetes a militants sindicals.

Enllaç web: Fundació Cipriano García

Federació Sardanista de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1990 – )

Associació cultural. Fundada en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l’assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d’arreu de Catalunya. Actualment té unes 250 entitats afiliades.

Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i col·lectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions. Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme.

Enllaç web: Som Sardana

Empresa Nacional d’Autocamions SA

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.

Cugat i Mingall, Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 1 gener 1900 – Barcelona, 27 octubre 1990)

Músic i dibuixant. De petit anà a viure a Cuba, i després passà als EUA, on treballà de caricaturista, primer, i després és va formar com a violinista clàssic a la companyia d’Enrico Caruso. Més tard, féu còmics per a “Los Angeles Times”.

Va fer pràcticament tota la seva carrera musical als Estat Units, on es va fer famós amb la seva orquestra (formada el 1936), actuant a les millors sales de festes i per on passaren cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Jorge Negrete. La seva millor etapa anà associada amb el nom d’Abbe Lane, amb qui actuà quinze anys (des del 1952). També va participar, com a autor de cançons, director musical i àdhuc actor, en nombrosos films produïts a Hollywood.

Els darrers anys de la seva vida intensificà la faceta de dibuixant i realitzà pintures d’un sintetisme naif que exposà -per primera vegada a Europa- a Barcelona (1972).

Personatge optimista i vitalista, va retornar ja gran a Catalunya, on va viure envoltat de popularitat.

Coll i Alentorn, Miquel

6 Respostes

(Barcelona, 12 maig 1904 – 15 desembre 1990)

Historiador i polític. Dirigent de la Joventut d’Acció Catalana Republicana fins al 1932, any en que ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, on exercí càrrecs directius i, finalment, la presidència. Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980 i 1984), després del triomf de Convergència i Unió, fou conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat (1980-84); el 1984 fou elegit president del Parlament de Catalunya, càrrec que exercí fins al 1988.

La seva obra d’historiador se centra en els estudis medievals. Publicà diverses edicions crítiques, com la Crònica de Desclot (1949-51) i el Llibre de feyts d’armes de Catalunya (1948), del qual va proposar com a autor J.G. Roig i Jalpí, en contra de la tradicional autoria, atribuïda a Bernat Boades. Autor, a més de La historiografia de Catalunya en el període primitiu (1950) i de La llegenda de Guillem de Montcada (1958).

Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Carrasco i Formiguera, Rossend

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 juliol 1892 – 17 agost 1990)

Metge. Germà de Manuel. Estudià a Barcelona i a Harvard. Col·laborà a les “Monografies Mèdiques” i amb August Pi i Sunyer a l’Institut de Fisiologia i en la Societat de Biologia de Barcelona.

Es dedicà a l’endocrinologia, especialment a la diabetologia, i, juntament amb Pere González, fou l’introductor de l’ús de la insulina a Europa. Durant el curs 1934-35 fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1935 s’exilià i es dedicà a l’ensenyament, primer a Mèxic i després a Veneçuela, on va ser catedràtic de fisiologia de la Universitat Central i on ha cooperat a nombroses iniciatives a favor de la cultura catalana.

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

14 Respostes

(Barcelona, 27 juliol 1990 – )

“La Caixa”  Institució creditícia. La primera de l’estat espanyol i la segona d’Europa per volum de dipòsits.

Resultà de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. L’any 1991 adquirí el 25% de les accions de Catalana de Gas i el 1992 comprà l’Isbanc per fer-ne una banca convencional.

Inverteix en infraestructures diverses, en projectes socials i en institucions culturals (editorials, biblioteques, sales d’exposicions, museus, etc). Actualment té el nom comercial de CaixaBank.

Cabré i Esteve, Màrius

2 Respostes

(Barcelona, 6 gener 1916 – 1 juliol 1990)

Torero i actor de cinema i de teatre. Va alternar aquestes dues professions fins que el 1960 es va retirar de les places de toros, on havia pres l’alternativa el 1943 i havia excel·lit en la capa i la muleta.

A l’escenari va interpretar obres del repertori català i, repetidament, en castellà, el Don Juan Tenorio de Zorrilla. Des del 1946 va intervenir també en diversos films (Pandora i l’holandès errant, 1951, i algunes produccions de Pere Portabella, com No compteu amb els dits, 1967, i Nocturn 29, 1968) i publicà llibres de poemes en castellà. Durant els anys cinquanta va gaudir d’una gran popularitat.