(Reus, Baix Camp, 20 juliol 1900 – Barcelona, 24 octubre 1990)
Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes “La Columna de Foc” (1918) i “Reus, 1973” (1923), entre d’altres.
Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc.
Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus.
La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.
(Alguaire, Segrià, 28 juny 1907 – Lleida, 2 febrer 1990)
Historiador. De jove passà a viure a Barcelona, on col·laborà a “El Matí” i “Esplai”. Membre de l’Académia de Belles Arts de Sant Jordi.
La seva producció comprèn un centenar de títols sobre Lleida i la seva vida universitària entre els quals destaquen Manuel de Montsuar (1950), L’Estudi General de Lleida del 1430 al 1524 (1953), La ciutat de Lleida (1955-59), Història de Lleida (1972-75), Relacions entre Mallorca i Lleida a l’època medieval (1977), Informe històric sobre topònims. Lérida/Lleida (1977), La Suda, parròquia de la Seu de Lleida (1980) i Història de la ciutat de Lleida (1980). Col·laborà en l’obra col·lectiva Lleida, problema i realitat (1967).
(Barcelona, 2 agost 1917 – 15 desembre 1990)
Periodista. Es va iniciar en el periodisme abans de la Guerra Civil espanyola. L’any 1952 ingressà a “El Correo Catalán”, del qual fou sots-director i el principal renovador ideològic i tècnic. A partir del desembre de 1968 va dirigir “Tele/eXprés”, on va formar una generació de periodistes, i el 1976 es va incorporar a l’equip de direcció de “La Vanguardia”, de la qual fou director adjunt fins al 1988.
Entre altres càrrecs de responsabilitat, fou assessor dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol.
Va publicar alguns reculls d’articles (La corda fluixa, 1971 i Les arrels i les fulles, 1985) i el volum de memòries La memòria és un gran cementiri (1990). Dirigí, entre d’altres, els programes de televisió Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent per a RTVE a Catalunya.
Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1983) i el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1986).
(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)
(Xavier Patricio Pérez Álvarez) Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.
A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.
D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).
(Catalunya, 1990 – )
Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.
Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.
(Barcelona, 1990 – )
(Arxiu Històric de les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya) Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.
Els seus objectius són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica (1939-78) i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació.
Forma part de la Xarxa d’Arxius Històrics de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, juntament amb arxius d’Andalusia, Galícia, Astúries, el País Valencià i la Fundació Primero de Mayo, de Madrid.
Els seus fons, a més de Comissions Obreres, procedeixen d’organitzacions sindicals de treballadors, òrgans de representació obrera en les empreses, assessories i advocats laboralistes, organitzacions polítiques, moviments socials i cristians, i associacions i col·legis professionals.
Disposa d’una hemeroteca de més de 2.500 títols de premsa sindical i política (majoritàriament clandestina) i d’una biblioteca especialitzada en el món del treball, la història del sindicalisme i els moviments polítics del segle XX, a més d’un important fons gràfic, un arxiu fotogràfic, pel·lícules i vídeos, i un arxiu sonor o col·leccions de fons orals formades per les entrevistes fetes a militants sindicals.
Enllaç web: Fundació Cipriano García
(Barcelona, 1990 – )
Associació cultural. Fundada en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l’assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d’arreu de Catalunya. Actualment té unes 250 entitats afiliades.
Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i col·lectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions. Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme.
Enllaç web: Som Sardana
(Barcelona, 1946 – 1990)
(ENASA) Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.
La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.
Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.
(Girona, 1 gener 1900 – Barcelona, 27 octubre 1990)
Músic i dibuixant. De petit anà a viure a Cuba, i després passà als EUA, on treballà de caricaturista, primer, i després és va formar com a violinista clàssic a la companyia d’Enrico Caruso. Més tard, féu còmics per a “Los Angeles Times”.
Va fer pràcticament tota la seva carrera musical als Estat Units, on es va fer famós amb la seva orquestra (formada el 1936), actuant a les millors sales de festes i per on passaren cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Jorge Negrete. La seva millor etapa anà associada amb el nom d’Abbe Lane, amb qui actuà quinze anys (des del 1952). També va participar, com a autor de cançons, director musical i àdhuc actor, en nombrosos films produïts a Hollywood.
Els darrers anys de la seva vida intensificà la faceta de dibuixant i realitzà pintures d’un sintetisme naif que exposà -per primera vegada a Europa- a Barcelona (1972).
Personatge optimista i vitalista, va retornar ja gran a Catalunya, on va viure envoltat de popularitat.
Dades dels Països Catalans 