Arxiu d'etiquetes: 1990

Casalduero i Martí, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)

Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.

Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).

Barbeta i Antonés, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1990)

Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.

Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.

L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.

Aulina de Mata i de Pinós, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1904 – 1989/90)

Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.

Gil de Biedma i Alba, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1929 – 8 gener 1990)

Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes.

Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l’estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960).

El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra.

Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood.

Garcia i Seguí, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)

Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.

Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.

Fundació La Caixa

7 Respostes

(Catalunya, 27 juliol 1990 – )

Entitat. Fundada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge.

Posseeix nombroses sales d’exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid.

A banda d’organitzar nombroses exposicions i de les activitats del Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí “L’Informatiu” i la revista “Quaderns”.

A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats.

Enllaç web: Fundació La Caixa

Ferrer i Sanchis, Miquel

2 Respostes

(Castelldefels, Baix Llobregat, 7 setembre 1899 – Barcelona, 2 maig 1990)

Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d’Estudis Militars i del directori d’Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30).

Posteriorment s’uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19 de juliol de 1936 es lligà al diari “Catalunya”, del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució d’Antoni Sesé.

El 1939 s’exilià a França, d’on fou expulsat, i s’establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l’exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968).

Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d’unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.

Cuatrecases i Arumí, Joan

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)

Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.

Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.

Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.

Creus i Vidal, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Enginyer industrial i publicista. Fill de Manuel Creus i Esther.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935).

Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico… Paganismo y cristianismo en la economía (1938).

Fundà i dirigí la revista “Acero y Energía” (1944) i col·laborà a “Cristiandad” i a “El Correo Catalán”.

Cots i Gorchs, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1902 – 1990)

Jurista. Secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932).

Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les “Consuetuds” d’Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).