(Barcelona, 1897 – octubre 1984)
Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.
Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.
Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.
Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.
(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)
Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.
Deixà de publicar-se per problemes econòmics.
(Catalunya, 1984 – 2002)
(LGAI) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.
La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.
Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.
L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.
(Barcelona, 22 octubre 1890 – 6 abril 1984)
Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA.
El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos.
(Barcelona, 1984 – )
(IERMB) Consorci públic. Té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.
Inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics.
Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i problemes que l’afecten.
També duu a terme estudis que comparen la realitat urbana de Barcelona amb altres sistemes urbans d’arreu del món, especialment d’Europa, realitza estudis aplicats per encàrrec d’organismes públics, imparteix estudis de post-grau i organitza activitats de suport a l’administració local.
Enllaç web: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
(Catalunya, 1984 – )
(ICCA) Organisme autònom financer. Adscrit al departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988.
Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural.
Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els recursos.
Enllaç web: Institut Català del Crèdit Agrari
(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)
Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.
Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.
Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).
(Barcelona, 28 maig 1907 – 12 març 1984)
Compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
És autor de les sardanes titulades L’enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l’obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.
(Barcelona, 1916 – 1984)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.
El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).
La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).
Dades dels Països Catalans 