Arxiu d'etiquetes: 1984

Martínez i Cuenca, Marià

(Cartagena, Múrcia, 14 juny 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 octubre 1984)

Dirigent sindical i polític. Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys.

Obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari (1926). S’apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana. Fou també secretari de la federació catalana de la UGT (1928-33).

Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió Socialista de Catalunya fou elegit vicepresident del nou partit.

Quan es produí l’escissió de la UGT de Catalunya, que ell encapçalà, passà a ésser president de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (1934). Regidor de l’ajuntament de Barcelona (gener-octubre 1934), fou empresonat arran dels fets del 6 d’octubre, però tornà a l’ajuntament pel febrer de 1936.

Després de la guerra civil, s’exilià, el 1939, i s’instal·là a la ciutat de Mèxic. S’hi integrà a la vida catalana dels residents en aquest país i participà amb remarcable empenta en les seves activitats, sobretot en aquelles de caire nacionalista.

Escriví unes memòries inèdites: La muralla invisible.

Marco i Seseras, Eugeni M.

(Barcelona, 4 octubre 1932 – Las Palmas, Canàries, 9 març 1984)

Músic i director. Germà de Dolors.

Es presentà com a director d’orquestra als setze anys. Ha dirigit el conjunt musical del teatre del Liceu.

Les seves actuacions a l’estranger han tingut un bon succés.

Marató de l’Espectacle

(Barcelona, 1984 – 2008)

Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general.

Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebó, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona.

L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica.

En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l’esdeveniment, el cinema, el video-art, els videojocs, les projeccions flash, etc.

Manent i Pesas, Joan

(Badalona, Barcelonès, 22 abril 1902 – París, França, 9 febrer 1984)

Sindicalista. Treballador del ram del vidre.

Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937).

Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s’exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent.

Llopis i Climent, Antoni

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1899 – Barcelona, 21 març 1984)

Escultor i medallista. Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a l’Escola de Llotja.

És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona.

Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.

Llobet i Raurich, Carles

(Barcelona, 1897 – octubre 1984)

Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.

Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.

Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.

Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.

Llamp, El -revista-

(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)

Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.

De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.

Deixà de publicar-se per problemes econòmics.

Laboratori General d’Assaigs i Investigacions

1 Resposta

(Catalunya, 1984 – 2002)

(LGAI)  Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.

La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.

Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.

L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.

Jover i Nonell, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 octubre 1890 – 6 abril 1984)

Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA.

El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos.

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1984 – )

(IERMB)  Consorci públic. Té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.

Inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics.

Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i problemes que l’afecten.

També duu a terme estudis que comparen la realitat urbana de Barcelona amb altres sistemes urbans d’arreu del món, especialment d’Europa, realitza estudis aplicats per encàrrec d’organismes públics, imparteix estudis de post-grau i organitza activitats de suport a l’administració local.

Enllaç web: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona