(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)
Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.
Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.
Deixà de publicar-se per raons econòmiques.
(Barcelona, 22 agost 1907 – 1 gener 1983)
Numismàtic. És autor del projecte de la medalla feta a Barcelona el 1948 a l’ocasió del IV centenari de Cervantes.
El govern francès el nomenà, el 1965, cavaller de l’ordre de les Palmes Acadèmiques.
Dirigí les revistes “Numisma” i “Gaceta Numismática”. Fou fundador i president de la International Association of Professional Numismatists.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1983)
Ballarina. Coneguda artísticament com Teresina Boronat. Fou deixebla de Pauleta Pàmies.
L’any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l’obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d’Enric Morera).
L’any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l’Òpera de París amb l’obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa.
(Barcelona, 1901 – 12 juny 1983)
Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista “D’Ací i d’Allà”.
Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà.
Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l’anomenada “die transfer”.
(Girona, 28 novembre 1909 – 7 juny 1983)
Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79).
Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l’edat mitjana al Renaixement (1976).
Fou secretari fundador, i després vice-president de l’Institut d’Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959).
(Barcelona, 5 maig 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1979/83)
Periodista. En la seva joventut s’especialitzà en assumptes esportius i col·laborà amb reportatges diversos a “La Publicitat” i “La Humanitat”.
A partir del desembre de 1936 dirigí la segona etapa del setmanari “Suport”, òrgan aleshores del Socors Roig Internacional.
Després del 1939 s’establí a Mèxic, on fou nomenat president de la Unió de Periodistes Catalans, i col·laborà a diverses publicacions de l’exili.
És autor de: Amb els braços oberts. Reportatge de l’Estatut (1932), Macià. Trenta anys de política catalanista (1933) i El sis d’octubre tal com jo l’he vist (1935).
(Barcelona, 1944 – 1983)
Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol.
Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà.
L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial.
L’any 1983 l’editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions “Biblioteca a tot vent”, “Òssa Menor”, “La Mirada” i “Quaderns de Teatre”.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1983 – )
Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S’ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes “Aula Orientalis” -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i “Ars Praestorica” sobre pintura rupestre en el món.
D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana (“Cuca Fera”, “Pèl & Ploma”, “Revista de Catalunya”, etc) i en la publicació de l’obra d’artistes catalans.
(Barcelona, 1974 – 1983)
Editorial. Fundada per Jordi Vigué.
Especialitzada en la investigació de l’època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la “Col·lecció Art Romànic”, de temes monogràfics, “Monuments de la Catalunya Romànica”, catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la “Col·lecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina.
Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el “Full Informatiu del Romànic”, d’intenció divulgativa, i, des del 1980, “Quaderns d’Estudis Medievals”, dedicada a treballs científics i d’investigació.
El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana.
(Barcelona, 1939 – 1983)
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada en llengua castellana, editada anualment pel Museu d’Arqueologia de Barcelona.
Fundada per Martín Almagro (que del 1939 al 1954 dirigí el Museu d’Arqueologia i les excavacions d’Empúries); hi publicaren importants historiadors.
A partir del 1983 es digué Empúries.
Dades dels Països Catalans 