(Barcelona, 1908 – 1982)
Fotògraf i escriptor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà de Rafael i de Joan . Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana.
És autor de les fotografies sobre llibres d’art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983).
És important el seu arxiu fotogràfic, incrementat l’any 1977 amb el fons de l’arxiu de Gabriel Roig.
(Barcelona, 1964 – 1982)
(BIC) Entitat bancària. Constituïda acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc de Sabadell participaren en els seus inicis, però fou la primera l’única institució financera que s’hi mantingué, si bé amb una participació molt minoritària.
El 1975 es vinculà amb Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i prengué participacions -en general minoritàries- en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat. Desenvolupà la creació de polígons industrials, promogué el creixement de les empreses participades i obrí oficines a les principals capitals de l’estat.
La crisi industrial dels anys 1970 afectà els seus resultats i el seu patrimoni, de manera que l’any 1980 permeté que Banca Catalana agafés una participació majoritària en el seu capital i s’integrà des d’aquest moment en el seu grup.
A conseqüència de la crisi d’aquest grup, el 1982 passà a dependré, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de Vizcaya.
El 1984 tenia dipòsits de 50.781 milions de pessetes i 29 oficines.
(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).
(Cervera, Segarra, 1982 – )
Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Comarcal de la Segarra.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1 gener 1891 – 17 maig 1982)
Poeta i assagista. D’entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repòs (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961).
Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976).
(Catalunya, 1982 – )
Empresa multinacional nord-americana.
A Catalunya controla la societat Bimbo SA, com a conseqüència de l’absorció, el 1982, de la també multinacional americana Campbell Taggart.
El 1990 signà un contracte amb altres accionistes catalans per a la construcció del parc d’atraccions Port Aventura, del qual posteriorment esdevingué l’accionista principal.
(Barcelona, 22 juny 1887 – 5 novembre 1982)
Patró d’embarcacions de vela. Fou el primer regatista de l’estat espanyol que obtingué de forma oficial una medalla d’aquesta modalitat en uns Jocs Olímpics (medalla de bronze a Los Angeles 1932).
Fou comodor del Reial Club Marítim de Barcelona durant molts anys.
L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi.
(Barcelona, 4 juny 1907 – Madrid, 3 juny 1982)
Historiador de l’art. Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo. Amplià estudis a Viena i a Berlín.
Professor auxiliar a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona des del 1931. Fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos (1937). Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la direcció del Museu d’Art de Catalunya (1940-47), fou encarregat de la càtedra d’història de l’art a la Universitat de Barcelona (1943) i catedràtic (1945).
Director de l’Instituto de España, a Londres (1946-62), i agregat cultural a l’ambaixada espanyola (1954-62). El 1962 obtingué la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Madrid i esdevingué sotsdirector del Museo del Prado, del qual fou director des del 1970.
Fou acadèmic de Bones Lletres de Barcelona (1943) i de San Fernando (1967), membre de la Hispanic Society de Nova York i corresponent de nombroses institucions. Fou president del bureau del Comitè Internacional d’Història de l’Art.
En la seva obra sobresurten les edicions de la Biografía pictórica Valentina d’Orellana (1930) i de La fi del Comte d’Urgell (1931), així com la publicació de diversos documents.
Publicà nombrosos treballs a “Archivo Español de Arte” i “Gazette des Beaux-Arts” -de la qual fou membre del comitè de direcció-, i col·laborà a “Goya”, “Arte Español”, “Anales y Boletín de los Museos de Barcelona”, “Burlington Magazine”, etc, especialment sobre el tema de Goya -sobre la figura del qual féu notables aportacions-, Rosales, la pintura espanyola del s XVII i els pintors romàntics hispànics.
Publicà llibres com La familia de Carlos IV (1944), Velázquez (1962) i The Golden Age of Spanish Painting (1976, en col·laboració).
(Alzira, Ribera Alta, 25 agost 1901 – Barcelona, 10 gener 1982)
Metge i polític. Estudià medicina a Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat. Fou empresonat (octubre 1934) pel fet d’haver cercat un refugi per a Manuel Azaña. Fou sots-secretari de finances de la Generalitat de Catalunya (1936) i conseller de governació, i després, de finances i cultura (1937).
S’exilià el 1939, i, per ordre de Lluís Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica. Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa (1942), amb Josep Tarradellas i Ventura Gassol.
S’apartà de la política i s’establí al Marroc (1947), on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina. El 1977 tornà de l’exili.
(Catalunya, gener 1979 – gener 1982)
(BEAN) Grup polític independentista i socialista. Format a partir d’una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se’n desvinculà aviat.
Amb Lluís M. Xirinacs i Fèlix Cucurull com a principals candidats, adoptà una estructura assambleària i agrupà diversos col·lectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme-leninisme, que s’oposaven, per insuficient, a l’estatut d’autonomia del 1979.
Mai no assolí el 2% dels vots emesos. S’autodissolgué.
Dades dels Països Catalans 