Arxiu d'etiquetes: 1982

Escola de Bibliotecàries de Catalunya

17 Respostes

(Barcelona, 1915 – 1982)

Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.

Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.

En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.

Elias i Cornet, Josep

Deixa un comentari

(Courbevoie, França, 17 setembre 1941 – Cadaqués, Alt Empordà, 1 juliol 1982)

Poeta i narrador. Publicà poesia en castellà i en català: Per a duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar (1971, premi Carles Riba), Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) i Davant del fat com si no hi fos (1982), així com narració: La dona del capità (1977) i Descomposicions (1980).

Diccionari de la Llengua Catalana -GEC 1982-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982)

Diccionari. Establert a partir dels treballs lexicogràfics de l’“Enciclopèdia Catalana” i repetidament reimprés per aquesta empresa editorial, amb ampliacions i actualitzacions.

Constitueix el més extens repertori de la llengua catalana publicat i fins a l’edició del nou diccionari dit de l’Institut, ha estat la base gairebé indiscutible en la fixació de la llengua moderna, amb aportacions de tots els camps de l’ús de la llengua, la ciència i el coneixement.

Costa i Segura, Miquel

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.

El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.

Comissió de Ports de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Cid i Mulet, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 abril 1907 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1982)

Escriptor i polític. Milità al partit d’Acció Catalana Republicana.

Fou redactor de la revista quinzenal “Acció”, òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques, com la revista “Meridià” (1938).

Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l’ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil.

S’exilià a Mèxic el 1939.

Carreras i Dexeus, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)

Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).

El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.

Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).

Cardona i Puig, Fèlix

2 Respostes

(Malgrat de Mar, Maresme, 3 febrer 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 desembre 1982)

Explorador. Féu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixes estudiaren les possibilitats auríferes i diamantíferes de la Guaiana, descobriren la cascada Meru (1928), actualment anomenada Salto Ángel, la més alta del món, i pel seu compte, les fonts del Caroní.

A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitat de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana.

Féu de guia de l’expedició franco-veneçolana en el descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951). Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.

Calsamiglia i Vives, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)

Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.

El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.

Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Boni & Caroli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1982 – 31 octubre 2000)

Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani. Formada per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958).

Amb actuacions en teatre, circ, cabaret i al carrer, i amb els espectacles Velodrums (1986) i Side-car (1991), han treballat per Europa, Àsia i Amèrica.

Entre altres guardons internacionals, han rebut la medalla d’Or a la Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa (1993).