Arxiu d'etiquetes: 1982

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1982 – )

Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat.

Per altra banda, l’any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d’Espanya a Barcelona; el 1983, s’hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L’any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt.

Els fons d’ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d’origen extern i cinc mil vídeos.

Bartra i Lleonart, Agustí

4 Respostes

(Barcelona, 8 novembre 1908 – Terrassa, Vallès Occidental, 8 juliol 1982)

Poeta i prosista. Visqué en la seva infantesa a diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell. El 1934 guanyà un concurs de contes socials; col·laborà a les revistes “Amic” i “Meridià”.

Exiliat el 1939, ingressà en diversos camps de refugiats. Després de viatges i atzars diversos acabà establint-se a Mèxic fins al 1970.

Pertanyent a la generació del 1936 i de trajectòria poètica diferent de la resta de poetes, és un cas d’aïllament dins el corrent de la poesia catalana de la postguerra. Els seus primers llibres de poemes són L’oasi perdut (1937) i Cant corporal (1938).

A Mèxic publicà L’arbre de foc (1946), recull de poemes de guerra on retorna a les formes clàssiques, i Màrsias i Adila (1948), important per la seva valoració històrica i literària i pel seu to d’epopeia.

Altres obres posteriors són: Rèquiem (1948), Oda atlàntica (1951), Poemes d’Anna (1955), L’evangeli del vent (1956), Els himnes (1973, premi Carles Riba), Pa i vi. Poemes del  retorn (1974), Rapsòdia d’Ahab (1976), El gos geomètric i La fulla que tremola (1979), Hai-Kús d’Arinsal (1981) i La Sínia i l’Estrella (1982).

La seva poesia anà evolucionant cap a formes clàssiques de gran riquesa d’imatges. El 1971 publicà Obra poètica completa.

És autor també d’una Antologia de poesia nord-americana (1951), en català, d’un llibre narrativo-poètic, Odisseu (1955), que tracta el tema de l’exili, i de les novel·les El crist de 200.000 braços (1958) i La lluna mort amb aigua (1968). Ecce homo (1968) és un testimoni més concret de la seva aventura personal.

També escriví teatre: Cora i la magrana (1978), El tren de cristall (1978), La noia del gira-sol (1982, premi Santiago Rusiñol) i Octubre (1982) i assaig: El somriure del gat (1975) i Sobre poesia (1980, premi Vila de Perpinya).

Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1982 – )

(AAOS)  Entitat cultural. La finalitat de la qual és la difusió de l’espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp. Fou fundada per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra, la qual en fou la presidenta.

L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, a partir del 1989, aquest festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya. L’any 1987 l’Associació fundà l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Dins la tasca de promoció de joves cantants, el 1996 creà l’Escola d’Òpera de Sabadell, la primera iniciativa d’aquest estil a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell