Arxiu d'etiquetes: 1980

Paredes i Fonollà, Miquel

(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)

Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.

Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.

Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.

Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.

Mestres i Jou, Felip

(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)

Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.

Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.

Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.

Mateu i Cusidó, Pere

(Valls, Alt Camp, 23 abril 1897 – Cordare de Albigense, Occitània, 14 novembre 1980)

Anarquista. Obrer metal·lúrgic. Juntament amb Lluís Nicolau fou autor de l’atemptat que causa la mort al primer ministre espanyol Eduardo Dato (8 març 1921).

Condemnat a mort (16 octubre 1923), la pena li fou commutada per la de cadena perpètua (1924). En proclamar-se la II República fou alliberat.

Lluità contra l’aixecament militar a Barcelona (19 juliol 1936) i amb les forces de Durruti participà en la conquesta de Casp.

Després de la guerra civil emigrà a França.

Masachs i Alavedra, Valentí

(Manresa, Bages, 1915 – 16 desembre 1980)

Geòleg. Catedràtic de l’institut de Manresa. Llicenciat en ciències naturals, treballà sobre la geologia de la Depressió Central Catalana, i aviat s’especialitzà en hidrologia (estudi sobre les variacions estacionals en el règim dels rius catalans).

Es doctorà amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares (1948). El seu mestre, Maurice Pardé, que resumí la seva tesi (1949), ha contribuït al seu prestigi internacional.

Ha publicat treballs de síntesi, com la part del clima i les aigües a la Geografía de España y Portugal (1954), dirigida per Terán, o del clima i els rius a la Geografia de Catalunya (1958), dirigida per Lluís Solé i Sabarís.

Ha treballat en el mapa geológic d’Espanya a escala 1:50.000.

Mas i Collellmir, Bartomeu

(les Preses, Garrotxa, 21 juny 1900 – Olot, Garrotxa, 14 desembre 1980)

Pintor. Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de l’Escola de Llotja, on ensenyà des del 1929.

Instal·lat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969; durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat. Publicà un tractat de perspectiva.

Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme.

Casimir Martínez i Tarrassó

Martínez i Tarrassó, Casimir

(Sarrià, Barcelona, 4 abril 1898 – Barcelona, 1 abril 1980)

Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a l’Escola de Llotja (Barcelona).

Paisatgista fogós i colorista violent, els anys 1940 fou considerat per alguns com l’hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit.

Anuncià la donació a Barcelona d’un museu monogràfic de la seva obra.

Marquina i Pichot, Lluís

(Barcelona, 25 maig 1904 – Madrid, 26 juny 1980)

Director cinematogràfic. Fill d’Eduard Marquina i Angulo.

Ha dirigit, entre d’altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964).

Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.

Macià i Pons, Pau

(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)

Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador. 

El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.

El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.

López i Batllori, Narcís

(Barcelona, 1921 – 1980)

Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó.

Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).

Juliachs i Mata, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 desembre 1887 – Barcelona, 18 novembre 1980)

Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”, i director de “La Nació”, setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial.

Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i presidí el CADCI (1932-34).

Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de “La Humanitat” a Barcelona.