(Platja d’Aro, Baix Empordà, 25 abril 1980 – )
(JNC) Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976.
Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític.
Enllaç web: Joventut Nacionalista de Catalunya
(Catalunya, 1980 – )
(ISC) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.
Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.
(Catalunya, 1980 – )
(INCASOL) Organisme autònom de la Generalitat. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
S’encarrega de la gestió tècnica i econòmica en temes urbanístics i de promoure l’edificació.
Enllaç web: Institut Català del Sòl
(Catalunya, 1980 – )
(INCAVI) Òrgan autònom del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb seu a Vilafranca del Penedès, creat per al control i l’assessorament de tots aquells aspectes que fan referència al sector vitivinícola.
A Barcelona celebra, anualment, la Mostra de Vins de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Vinya i del Vi
(Barcelona, 1934 – 1980)
Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical.
Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
La seva publicació oficial fou el “Jazz Magazine”.
(Barcelona, 1960 – 1980)
Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.
Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.
El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.
(Olot, Garrotxa, 4 gener 1898 – 9 maig 1980)
Pintor. Es formà primerament a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on tingué com a mestre Berga i Boix, i després a Barcelona.
Conreà el paisatge, dins les característiques de l’escola d’Olot.
Exposà a Espanya i també a l’Amèrica del Sud, i obtingué diversos premis a Madrid (1943 i 1946) i a Barcelona (1944).
(La Unión, Múrcia, 1909 – Barcelona, 1980)
Escultor. Resident a Barcelona des de petit. Va ésser el deixeble predilecte de Josep Llimona.
Estilísticament, l’obra de l’artista reflecteix el seu origen, barrejat amb una clara concepció mediterranista.
Moltes vegades firmà solament amb el seu nom: Antoni Ramon.
(Barcelona, 1897 – 1980)
Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.
Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.
Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.
De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)
Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.
Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.
Dades dels Països Catalans 