Arxiu d'etiquetes: 1980

Descossy, Camil

(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)

Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.

La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.

Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.

Ciència -revista, 1980/91-

(Barcelona, juliol 1980 – març 1991)

Revista mensual en català. Agafà el testimoni de la revista homònima (1926-33) per un equip encapçalat per Joan Senent i Josa. Foren publicats 73 números.

Fou una plataforma que permetia als científics catalans informar en el seu idioma de les seves recerques i difondre els avenços científics.

Brazès, Edmond

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1893 – 10 juny 1980)

Escriptor. Secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or. Deixeble i continuant del corrent de l’escola creada per Josep Sebastià Pons.

És autor del recull de poemes L’ocell de les cireres (1957), de les proses Històries de veïnat (1965), de la peça de teatre La neu (1970) i de la biografia La vie et l’oeuvre de mossèn Esteve Caseponce (1948).

Bolinches i Compañ, Lluís

(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)

Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.

Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.

Bauset i Ribes, Eleuteri

(Montserrat d’Alcalà, Ribera Alta, 15 febrer 1908 – València, 30 desembre 1980)

Pintor i cartellista. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a l’Acadèmia de Sant Carles. Conreà una pintura adscrita a un postimpressionisme convencional i féu també algunes decoracions murals. La seva activitat com a cartellista se centrà en el període republicà.

Després de la guerra civil s’exilià a l’Amèrica del Sud on treballà per a diversos marxants i on excel·lí com a retratista. Retornà a València poc abans de la seva mort.

Gubern i Campreciós, Alfons

(Sabadell, Vallès Occidental, 23 març 1916 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 22 setembre 1980)

Pintor. Fou deixeble d’Olivet i Legarès, i en acabar els estudis va fer de professor.

Féu la seva primera exposició als 16 anys i després de la guerra civil va exposar principalment a Sabadell, i a d’altres ciutats de Catalunya, de l’estat i a l’estranger.

Ha destacat com a paisatgista, especialitat en la qual el 1952 guanyà el premi Josep Masriera.

Fabra i Puig, Romà

(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)

Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.

Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).

Fou el pare de:

Camil Fabra i de Monteys  (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988)  Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.

Alfons Fabra i de Monteys  (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980)  Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.

Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància

(Catalunya, vers 1980 – )

Òrgan de la Generalitat. Adscrit al departament de Justícia, té cura de la consulta i la participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d’atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d’atenció socials.

També actua com a òrgan d’assessorament en matèria d’acolliment i adopció de menors, el qual rep del departament de justícia els mitjans personals i materials necessaris per a atendre totes les funcions que li són assignades.

Ha creat un grup de treball d’acolliments familiars i d’adopcions, presidit pel titular de la Direcció General d’Atenció a la Infància i format pels vocals que indiqui el conseller de Justícia. Aquest grup té diverses funcions encaminades a gestionar el millor possible els acolliments i les adopcions d’infants.

Regàs i Castells, Xavier

(Barcelona, 26 agost 1905 – 15 febrer 1980)

Comediògraf i empresari. Fill de l’hoteler Miquel Regàs i Ardèvol. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners.

Fou corresponsal de “La Publicitat” i col·laborà a “L’Esport Català”, “La Rambla”, “Mirador” i “La Humanitat”.

Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S’exilià el 1939 i retornà aviat.

S’especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres.

Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d’Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

Pujol i Villarrubí, Emili

(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)

(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.

Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.

Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.

Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).