Arxiu d'etiquetes: 1980

Regàs i Castells, Xavier

(Barcelona, 26 agost 1905 – 15 febrer 1980)

Comediògraf i empresari. Fill de l’hoteler Miquel Regàs i Ardèvol. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners.

Fou corresponsal de “La Publicitat” i col·laborà a “L’Esport Català”, “La Rambla”, “Mirador” i “La Humanitat”.

Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S’exilià el 1939 i retornà aviat.

S’especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres.

Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d’Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

Pujol i Villarrubí, Emili

(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)

(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.

Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.

Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.

Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).

Paredes i Fonollà, Miquel

(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)

Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.

Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.

Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.

Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.

Girona i Ribera, Ramon

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)

Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.

Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.

Gelabert i Casas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)

Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.

Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).

Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)

Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.

Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.

Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).

Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.

Garcia i Oliver, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 20 gener 1902 – Guadalajara, Mèxic, 13 juliol 1980)

Polític. Fou un dels anarquistes que l’any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana.

Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l’aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut.

Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l’alçament del juliol de 1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936.

El 4 de novembre de 1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l’adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s’encarregà de l’organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l’Exèrcit Popular.

L’any 1939 marxà cap a l’exili i residí a Mèxic, on morí.

Gallard i Genís, Alfred

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Barcelona, 1980)

Escriptor, traductor i periodista.

A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona.

Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922).

Gabarró i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)

Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.

Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).

Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.

Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.

Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).

Fundació Enciclopèdia Catalana

6 Respostes

(Barcelona, 22 juliol 1980 – )

Entitat cultural privada no lucrativa constituïda amb l’objecte de promoure i divulgar la cultura catalana.

Es propietària de l’editorial Enciclopèdia Catalana i de la distribuïdora DIGEC SA i formen part del grup les editorials Edicions Proa i La Galera.

Ha impulsat la publicació d’obres enciclopèdiques, diccionaris, obres de ficció, llibres de divulgació, manuals universitaris, la col·lecció Clàssics del Cristianisme i llibres infantils i juvenils.

Enllaç web: Fundació Enciclopèdia Catalana