(Borriol, Plana Alta, 9 gener 1980 – )
Golfista. Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove en assolir el Campionat Europeu d’Aficionats.
Durant les temporades 1997 i 1998 vencé 17 dels 21 torneigs en que participà i es creà una forta expectació davant el seu pas al professionalisme, que es produí a l’abril del 1999. Al cap de pocs mesos guanyà l’Open d’Irlanda.
(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)
Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.
La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).
Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.
El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )
Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).
Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.
El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.
(Perpinyà, 1980 – )
Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller.
La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.
(Dénia, Marina Alta, 9 gener 1914 – 23 març 1980)
Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l’aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent.
Delegat diocesà d’ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del Concili Vaticà II.
Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari “La Marina”, d’Alacant.
(València, 17 desembre 1980 – juny 2007)
Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquim Maldonado i Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.
Amb una difusió d’uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa.
Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per “Noticias al Día” (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.
La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3.500 exemplars.
(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)
Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.
La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.
Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.
(Barcelona, juliol 1980 – març 1991)
Revista mensual en català. Agafà el testimoni de la revista homònima (1926-33) per un equip encapçalat per Joan Senent i Josa. Foren publicats 73 números.
Fou una plataforma que permetia als científics catalans informar en el seu idioma de les seves recerques i difondre els avenços científics.
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1893 – 10 juny 1980)
Escriptor. Secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or. Deixeble i continuant del corrent de l’escola creada per Josep Sebastià Pons.
És autor del recull de poemes L’ocell de les cireres (1957), de les proses Històries de veïnat (1965), de la peça de teatre La neu (1970) i de la biografia La vie et l’oeuvre de mossèn Esteve Caseponce (1948).
(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.
Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.
Dades dels Països Catalans 