Arxiu d'etiquetes: 1970

Cuadernos de Arquitectura

(Barcelona, 1944 – 1970)

Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.

L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.

Crivillé i Tapias, Àlex

(Seva, Osona, 4 març 1970 – )

Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d’Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc.

Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi.

El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l’australià M. Doohan.

Conill i Montobbio, Víctor

(Barcelona, 22 setembre 1886 – 3 gener 1970)

Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934).

Dedicat principalment a l’estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925).

Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946).

Club Cobalto 49

(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)

(Club 49)  Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

Carreres i Palet, Joan

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.

Cabané i Felisart, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)

Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.

Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.

Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.

Borràs i Vilaplana, Ramon

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Beguer i Pinyol, Manuel

(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)

Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).

Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.

Barcelona Atlètic

(Barcelona, 1970 – )

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona.

Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Comtal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp.

De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona.

A partir del 2010 s’anomenà Futbol Club Barcelona B.

Atlètic de Catalunya

(Barcelona, 1964 – 1970)

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Tenia el terreny de joc al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, i comptava amb uns 1.000 seguidors. Acostumà a jugar a la tercera divisió estatal.

El 1970 es va fusionar amb el C.D. Comtal creant així el Barcelona Atlètic.