(Barcelona, 1944 – 1970)
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.
L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.
(Seva, Osona, 4 març 1970 – )
Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d’Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc.
Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi.
El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l’australià M. Doohan.
(Barcelona, 22 setembre 1886 – 3 gener 1970)
Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934).
Dedicat principalment a l’estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925).
Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946).
(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)
(o Club 49) Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.
(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)
Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.
Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.
Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.
Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)
Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.
Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.
Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.
(Lleida, 1886 – 1967)
Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.
Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.
Fou el pare de:
(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)
Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).
Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.
(Barcelona, 1970 – )
Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona.
Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Comtal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp.
De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona.
A partir del 2010 s’anomenà Futbol Club Barcelona B.
(Barcelona, 1964 – 1970)
Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Tenia el terreny de joc al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, i comptava amb uns 1.000 seguidors. Acostumà a jugar a la tercera divisió estatal.
El 1970 es va fusionar amb el C.D. Comtal creant així el Barcelona Atlètic.
Dades dels Països Catalans 