Arxiu d'etiquetes: 1970

Bayarri i Hurtado, Josep Maria

3 Respostes

(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)

Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).

La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.

Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.

Domènech i Oriol, Anselm

Deixa un comentari

(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)

Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.

És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.

Comerma i Mallol, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – Sermaises, Orleanès, 1970)

Dibuixant i pintor. Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s’establí definitivament a França el 1918.

Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.

Albet i Olivella, Carles

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)

Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.

La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.

Monegal i Prat, Esteve

(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)

Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.

Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.

Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.

Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.

Molas i Sabaté, Joan

(Tarragona, 1887 – 21 abril 1970)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ingressà, el 1917, a la de San Fernando de Madrid.

Es dedicà a l’ensenyament de dibuix a Tarragona i a la il·luminació de pergamins i diplomes.

Obtingué premis importants.

Mercadé i Queralt, Pau

(Valls, Alt Camp, 18 febrer 1892 – 15 octubre 1970)

Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l’Escola d’Art.

Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc.

Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l’Alt Camp.

Massana i Gràcia, Valentí

(Viladecans, Baix Llobregat, 5 juliol 1970 – )

Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa.

Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l’any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d’Europa d’Helsinki.

Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta.

Als Jocs Olímpics d’Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.

Macau i Vilar, Frederic

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)

Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.

Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.

Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

Llopart i Vilalta, Amadeu

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 7 novembre 1888 – Barcelona, 1970)

Arquitecte. Fou catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, s’encarregà de la construcció del Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc, una de les primeres obres de la nova arquitectura a Catalunya, propera a l’estructuralisme.