Arxiu d'etiquetes: 1970

Ferrer i Espelt, Emili

(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)

Dibuixant, decorador i escenògraf.

Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.

Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.

A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.

Ferrer i Clariana, Lluís

(Mataró, Maresme, 27 agost 1909 – 10 octubre 1970)

Historiador. Fundà l’Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d’ermites de la comarca. Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró.

Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70).

Faidella i Colea, Antoni

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 desembre 1891 – Llucmajor, Mallorca, 25 novembre 1970)

Titellaire. Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants.

Dotat d’un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern.

Després de la guerra civil s’instal·la a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort.

Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa. Joaquima Faidella rebé un homenatge al Segon Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca (maig 2000).

Draper i Fossas, Joan

(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)

Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).

Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.

Cuadernos de Arquitectura

(Barcelona, 1944 – 1970)

Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.

L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.

Crivillé i Tapias, Àlex

(Seva, Osona, 4 març 1970 – )

Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d’Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc.

Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi.

El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l’australià M. Doohan.

Conill i Montobbio, Víctor

(Barcelona, 22 setembre 1886 – 3 gener 1970)

Metge. Catedràtic de ginecologia de les universitats de Santiago (1933) i Barcelona (1934).

Dedicat principalment a l’estudi del càncer genital femení, fou el primer president de la Lliga Catalana contra el Càncer (1925).

Entre els seus treballs es destaca el Tratado de ginecología y de técnica terapéutica ginecológica (1946).

Club Cobalto 49

(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)

(Club 49)  Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

Carreres i Palet, Joan

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.

Cabané i Felisart, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)

Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.

Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.

Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.