Arxiu d'etiquetes: 1966

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria

1 Resposta

(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)

Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.

Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.

En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.

La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.

També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

Duran i Reynals, Raimon

5 Respostes

(Barcelona, 12 octubre 1895 – 21 maig 1966)

Arquitecte. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Estanislau i Francesc. Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1926.

Formà part de la generació d’arquitectes catalans adscrits al noucentisme, moviment en què és distingí per la predilecció a adoptar les formes toscanes renaixentistes.

Realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional del 1929 (actual Museu Arqueològic), amb Pelai Martínez; el vestíbul de l’estació de França i l’església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Durant el període de la República a la postguerra s’integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC.

Dubler, Cèsar Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)

Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).

Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.

Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).

Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.

Curcó i Rubio, Miquel

Deixa un comentari

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 novembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1966)

Sindicalista i polític. Secretari general de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT (1936) i membre de l’USC, s’exilià el 1939.

Ingressà més tard en el Moviment Socialista de Catalunya (1959).

Cumellas i Graells, Joan

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)

Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.

El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.

Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.

Cubas i Oliver, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)

Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.

Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.

Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).

Caputxinada, la -1966-

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1966 – 11 març 1966)

Nom que prengué l’assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l’assistència de 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals.

En assabentar-se’n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l’assaltà i practicà gran nombre de detencions.

Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l’aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituïren la Taula Rodona Democràtica.

Brufau i Torrents, Enric

1 Resposta

(Agramunt, Urgell, 1900 – Canet de Rosselló, Rosselló, 1966)

Polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya.

El 1939 s’exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya.

Dirigí la publicació “Endavant”.

Borrell i Macià, Antoni

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)

Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).

Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).

Bendibérica

Deixa un comentari

(Pamplona/Barcelona, 1966 – )

Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.

Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.

El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.