(Catalunya, 21 juliol 1960)
Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’estat espanyol.
Consta d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles.
Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l’adaptació d’un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’ha de basar en la tradició jurídica catalana.
Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d’aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)
Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.
Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).
El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.
(Manresa, Bages, 12 juliol 1960 – )
Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora.
Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc.
Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Òscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical.
Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa.
(Barcelona, 1946 – 1960)
Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.
Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.
Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.
(Barcelona, 31 gener 1878 – Madrid, 14 juny 1960)
Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa.
Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector.
Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d’Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d’empelts glandulars.
Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).
(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)
Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.
És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.
(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)
Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.
Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.
Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.
Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.
(Calders, Moianès, 29 juny 1900 – 17 novembre 1960)
Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 – )
Centre d’esportistes d’alt nivell que porta el nom del gimnasta Joaquim Blume i Carreras. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Fou adquirida l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gener de 1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L’any 1968, hom inicià els obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà al setembre de 1970. Des de l’any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya.
Disposa de 120 llits i d’unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d’atletisme i espais complementaris, i d’un centre de medicina de l’esport.
Dades dels Països Catalans 