Arxiu d'etiquetes: 1957

Estudis Escènics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.

En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.

Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.

Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.

Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.

Enllaç: Estudis Escènics

Estruch i Bros, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 17 abril 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 setembre 1957)

Pintor i gravador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96).

Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907).

El seu academicisme li valgué l’oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del segle XX.

El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.

Esteva i Casal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1957)

Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.

Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.

Estigué associat als seus parents Hoyos.

Escaler i Milà, Lambert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)

Escultor, decorador i comediògraf.

Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.

També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

Duran i Jordà, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1905 – Manchester, Anglaterra, 30 març 1957)

Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l’exèrcit de la República.

En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d’on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l’hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot Hall Children’s Hospital, i el del Monsall Hospital, d’aquesta mateixa ciutat.

Publicà Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934). El 1947 li fou atorgat el premi Prat de la Riba per l’estudi Histopatologia d’una capa d’epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives.

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1950.

Dunyach i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1886 – 20 juny 1957)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Eusebi Arnau.

Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d’Automne.

Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinà el classicisme acadèmic, herència de l’estada a França, amb el noucentisme encara vigent a Catalunya.

Es destacà en l’escultura de petit format: Noia nua, Nu de dona, A la platja, etc, i en els retrats: Ricard Canals, Xavier Nogués, Pompeu Fabra, Josep Pla, etc.

Duarte i Montserrat, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 18 abril 1957 – )

Historiador. Germà de Carles. Es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després fou catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona.

Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del XX.

Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX (1987), Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris (1988), Possibilistes i federals. Política i cultura republicana a Reus (1874-1899) (1992), La España de la Restauración (1997), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997) i La República del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910) (1998).

Danés i Casabosch, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1883 – 1957)

Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d’escorxadors i vaqueries a Lima.

El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l’Escola Superior d’Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929).

Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l’aviram (1922).

Corberó i Casals, Pere

3 Respostes

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).

Clavaguera i Llauradó, Joan Maria

Deixa un comentari

(Riudoms, Baix Camp, 1957 – )

Periodista. S’incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d’informatius.

Feu de corresponsal del diari “Avui” a Tarragona i més tard fou nomenat cap d’informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director. El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona.

S’incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d’editor, cap de política catalana, sots-cap d’informatius (1990), responsable de l’emissora Catalunya Informació (1992) i de cap dels Serveis Informatius (1993).

Posteriorment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio.