(Torrent de Cinca, Baix Cinca, 29 gener 1874 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 17 febrer 1956)
Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona.
Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.
Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.
(Barcelona, 10 maig 1877 – 17 agost 1956)
Enginyer industrial. Catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, en fou director del 1913 al 1932.
Inventà la balança algèbrica, aparell per determinar i inscriure mecànicament les equacions algèbriques i transcendents, i l’indicador de velocitat, nova disposició mecànica aplicable a màquines, transmissions i vehicles per determinar-ne la velocitat.
Publicà diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències.
(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)
Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.
El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.
Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1956 – )
Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler i Sardà (contrapunt, instrumentació i composició).
Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l’herència de l’Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha.
També es dedicà a l’ensenyament.
(Barcelona, 14 agost 1881 – 6 desembre 1956)
Actor cinematogràfic.
Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona, d’Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.
(Tarragona, 8 gener 1956 – )
Artista plàstic d’origen nord-americà. Estudià als EUA i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El més representatiu de la seva obra són les ambientacions, en les quals juga amb els valors espacials i amb efectes de llum i de perspectiva.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra, 11 juliol 1956 – )
Escriptora. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha guanyat els premis més importants a Catalunya en aquest gènere.
Entre les seves obres destaquen: De qui és el bosc? (1976), El planeta dels set sols (1985), El rastre de les bombolles (1990), S’ha de ser animal (1991), Quan l’Eloi va ser músic (1993) i Els set enigmes de l’iris (1996).
(Malgrat de Mar, Maresme, 31 agost 1887 – San Juan, Puerto Rico, 28 octubre 1956)
Escriptora i traductora.
El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i col·laboradora.
Traduí de l’anglès al castellà l’obra literària de Rabindranath Tagore.
(Barcelona, 1910 – 18 novembre 1956)
Artista. Germà de “Joan Capri”. Usava el pseudònim de Cartex.
Fou un prestidigitador i il·lusionista extraordinari. Obtingué triomfs ben merescuts a les seves nombroses actuacions.
Morí quant es trobava en ple èxit.
(Barcelona, 1956 – )
Arquitecte i paisatgista. El 1981 fundà un estudi amb Joan Roig i Duran, amb qui realitzà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol (1981-87).
Han dissenyat diversos espais urbans, com el parc de la Pegaso (1982-87) i el parc del Nus de la Trinitat (1989-92), a Barcelona, el parc de Catalunya a Sabadell (1985), el parc Central a Sant Cugat (1987-92), el passeig marítim d’Alcúdia (1997-99) i l’àrea de vianants del centre de la ciutat d’Amiens, a França (1990-92).
El 1996 guanyaren el concurs internacional per a l’ordenació de l’entorn de l’estadi del Futbol Club Barcelona, organitzat per la UIA. Han obtingut el premi FAD pel disseny del fanal Via Làctia (1991).
Entre els seus projectes destaquen l’àrea de repòs de muntanya als llacs de Malniu, a la Baixa Cerdanya (1991-94), la biblioteca Sallent (1989-92) de l’antiga fàbrica Torres i Amat, el pont sobre el Besòs (1986-89) i la seu central del RACC (1989-96), aquestes dues a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 