Arxiu d'etiquetes: 1955

Ballester i Arbonès, Arnal

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 gener 1955 – )

Dibuixant i grafista. Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l’Escola Massana (de la qual fou professor) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

Es donà a conèixer com a humorista gràfic a “El Papus” i “Por favor”, i ha col·laborat en d’altres revistes i diaris. S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells.

Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’il·lustració d’Apa o Ricard Opisso.

Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum, poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992) i Els artístics casos d’en Fricandó (1992).

Atlas lingüístic del domini català

1 Resposta

(Catalunya, 1955)

(ALDC)  Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.

Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.

És emprat el mètode indirecte.

art català, L’

4 Respostes

(Barcelona, 1955 – 1958)

Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.

Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

Albó i Martí, Ramon

3 Respostes

(Barcelona, 30 agost 1871 – 22 octubre 1955)

Sociòleg, polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Francesc.

Fou diputat (1908), president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de presons. S’especialitzà en temes penitenciaris i la rehabilitació dels infants delinqüents.

Dirigí la revista “Aurora Social” (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire catòlic. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès sobre les qüestions esmentades.

Aguilera i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)

Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.

En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.

Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.

Agermanament

1 Resposta

(Barcelona, 1955 – )

Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.

El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al Desenvolupament).

L’any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d’Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l’Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun.

El 1973 donà origen al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista “Agermanament”.

Tórtola i València, Carme

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 18 juny 1882 – Barcelona, 13 febrer 1955)

Ballarina. Coneguda artísticament com a Tórtola Valencia. De família paterna cerdana, de molt petita es traslladà a Londres amb els seus pares, que emigraren a Mèxic i deixaren Carme Tórtola sota la custòdia d’una família benestant.

Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres el 1908, i posteriorment es traslladà a Madrid i Barcelona. Actuà a tot Europa, els Estats Units i a l’Amèrica del Sud amb gran èxit. Fou professora del Teatre d’Art de Munic fins l’any 1914. Es retirà de l’escena l’any 1930 i fixà la seva residència a Barcelona.

El seu art, molt influït per Isadora Duncan, despertà l’admiració dels artistes i intel·lectuals de l’època. Al llarg de la seva vida reuní una col·lecció extensa d’objectes de diverses procedències, entre els quals destaca una col·lecció de puntes i vestits.

El 1918 una fotografia de la seva interpretació de La Tirana inspirà la imatge de la línia de sabons Maja de la firma Mirurgya.

Miralles i Moya, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 febrer 1955 – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 3 juliol 2000)

Arquitecte. Professor (1985) i catedràtic (1996) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 1984 obrí el seu propi estudi, que des del 1993 comparteix amb Benedetta Tagliabue.

Entre les seves obres, sovint premiades, destaquen el cementiri d’Igualada (1996), les instal·lacions olímpiques de tir amb arc de Barcelona (1991) i diversos treballs ambientals, com els de la Rambla de Reus o de l’avinguda Icària de Barcelona.

Entre els projectes internacionals destaquen l’edifici del nou Parlament escocès d’Edimburg (1999) i el nou edifici per a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia. El 1996 rebé el Lleó d’Or de la Biennal veneciana.

Milà i Camps, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 7 juny 1886 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 maig 1955)

Polític i financer. Representant dels monàrquics conservadors i dels sectors oligàrquics, fou diputat i, més tard, president de la diputació de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Fins al 1925 dirigí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Membre de la junta que organitzà l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de comte del Montseny. El 1939 fou nomenat novament, però per poc temps, president de la diputació barcelonina.

Junoy i Muns, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 10 desembre 1887 – 3 maig 1955)

Escriptor. Dedicat al dibuix i a la pintura, visqué a París, on va treballar com a caricaturista. Després va dedicar-se al periodisme i col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “La Publicitat”, “La Campana de Gràcia” i “La Revista”.

L’any 1915 publicà a la revista barcelonina “Iberia” la famosa Oda a Guynemer, cal·ligrama, comentada per Apollinaire. Dirigí la revista “Trossos” i va esdevenir un dels representants del moviment d’avantguarda, però dins un corrent esteticista.

El seu llibre Poemes i cal·ligrames (1920), conté una art poètica del tot revolucionària. Després, convertit al catolicisme, durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera s’inserí en el classicisme, creà “La Nova Revista” (1927-29) i fou un dels fundadors d’“El Matí”.

Com a teòric i assagista publicà Arte y artistas (1912), Conferències de combat (1923), Els drets i deures de la joventut (1924), El gris i el cadmi (1926) i L’actualitat artística (1931). Des del 1939 escriví en castellà i abandonà el seu catalanisme militant.