Arxiu d'etiquetes: 1952

Canals i Cussó, Enric

1 Resposta

(Tiana, Maresme, 1952 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989.

Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris “El País” i “Diari de Barcelona”. Ha estat director d'”El Observador” (1991).

Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d’on féu els programes Avui per demà, Te’n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995.

Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del 1997.

Camós i Cabruja, Lluís

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)

Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.

El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).

Cabanes i Badosa, Cèsar

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)

Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.

Conreà esporàdicament la literatura.

Bru i Salelles, Lluís

Deixa un comentari

(Ondara, Marina Alta, 14 juny 1868 – Barcelona, 1 setembre 1952)

Mosaïcista i decorador. Després d’un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s’especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l’hospital de Sant Pau, del Palau de la Música Catalana, de l’hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors.

A l’exposició internacional d’arts decoratives de París (1925) obtingué medalla d’or.

Aymemí i Ferrer (germans)

Deixa un comentari

Antoni Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941)  Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.

Josep Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952)  Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.

Manuel Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927)  Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.

Ausa -publicació-

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1952 – )

Publicació semestral del Patronat d’Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d’investigació comarcal i general.

Hi han col·laborat, entre d’altres, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent.

Enllaç web:  Ausa

Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, 1952 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.

Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d’empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Lleida

Arxiu Històric de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1952 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d’empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d’associacions.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Girona

Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1936 i 1952 – )

(AIEC)  Publicació erudita. Òrgan de la Secció Històrico-arqueològica de l’IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936.

Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d’arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana.

Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu.

Andreu i Figuerola, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 2 març 1872 – 21 agost 1952)

Compositor i organista. Fou organista de la seu de Tarragona.

En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l’Exposició Universal de Barcelona.

És autor d’un cert nombre d’obres remarcables.. .