(Barcelona, 1952 – )
Historiadora i crítica d’art. Col·laboradora del diari “El País” (des del 1982) i professora universitària.
Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Joan Miró (1990), Antoni Tàpies (1984, 1990) i Joan Brossa (1997, 1998).
Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).
(Barcelona, 27 agost 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències polítiques. Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973.
El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola com a redactor dels programes La setmana i Informe semanal, que dirigí a partir del 1980. A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat (1982) i subdirector de serveis informatius (1984).
El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director d’emissora, càrrec que dimití al juliol de 1996.
Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3.
(Lloret de Mar, Selva, 31 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 25 març 1952)
Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc).
Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica.
En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.
(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)
Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.
El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.
(Cambrils, Baix Camp, 17 maig 1952 – )
Polític. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987. Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari des del 1988, el novembre 1996 va ser elegit secretari general del partit, després de l’escissió protagonitzada per Àngel Colom.
Ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
El 2011 es va donar de baixa d’ERC.
(Tiana, Maresme, 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989.
Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris “El País” i “Diari de Barcelona”. Ha estat director d'”El Observador” (1991).
Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d’on féu els programes Avui per demà, Te’n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995.
Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del 1997.
(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)
Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).
(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)
Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.
Conreà esporàdicament la literatura.
(Ondara, Marina Alta, 14 juny 1868 – Barcelona, 1 setembre 1952)
Mosaïcista i decorador. Després d’un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s’especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l’hospital de Sant Pau, del Palau de la Música Catalana, de l’hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors.
A l’exposició internacional d’arts decoratives de París (1925) obtingué medalla d’or.
Antoni Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.
Josep Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.
Manuel Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927) Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.
Dades dels Països Catalans 