Arxiu d'etiquetes: 1950

Centre d’Influència Catòlica

2 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CIC)  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.

Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.

Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.

Centre d’Estudis Històrics Internacionals

4 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CEHI)  Organisme fundat a la Universitat de Barcelona, a iniciativa de l’historiador Jaume Vicens i Vives, per impulsar la historiografia catalana.

Les activitats més importants d’aquest organisme foren la publicació de la revista “Estudios de Historia Moderna” (1951-60) i de la revista bibliogràfica “Índice Histórico Español” (iniciada el 1953).

Enllaç web: Centre d’Estudis Històrics Internacionals

Castillejos, los

1 Resposta

(Arbolí, Baix Camp)

Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.

L’any 2001 fou abandonat.

Castelló i Carreras, Salvador

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)

Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.

Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.

És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.

Casas i Fuster, Joan

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )

Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.

Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.

Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).

Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.

Campllonch i Parés, Eugeni

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)

Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.

A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).

En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.

Camarón de la Isla

1 Resposta

(Isla de León, Cadis, Andalusia, 5 desembre 1950 – Badalona, Barcelonès, 2 juliol 1992)

(José Mongé Cruz)  Cantant de flamenc. Enregistrà el seu primer disc al 18 anys amb l’acompanyament de Paco de Lucía, i es convertí aviat en un dels intèrprets universals del cante jondo, gènere que va revolucionar i modernitzar.

Entre els seus discos destaquen: Camarón de la Isla (1973), Como el agua (1981), Soy gitano (1990), l’antologia Autorretrato 1970-1990 (1990) i Potro de rabia y miel (1992).

Calvet i Móra, Josep

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 3 juliol 1891 – Bogotà, Colòmbia, 1 novembre 1950)

Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).

Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31 juliol 1936 fins al 1939), s’oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos.

Col·laborà a “La Terra” (1922-36) i a “Terra Lliure” (1937).

En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia.

Burgas i Burgas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)

Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.

Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.

Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).

Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.

Bartrina i Thomàs, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 desembre 1877 – 20 juny 1950)

Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901).

Practicà a l’hospital Necker de París i ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954).